Els dos angles de la nit

Aquesta imatge dels dos gots és molt interessant com a punt de partida i també d'arribada. Felicitats de tota manera

dos gots de vi, els rellotges, discoteques i llits, nits de pluja, ulls feréstecs, dues ànimes allunyades, separades en l'espai, però les uneix una esperança.

M'ha agradat. Per molts anys!

Quim

Temps ha que no visito aquest refugi de grans escriptors, per tant et llegeixo molt menys del que mereixes
i encara és menys el tribut que et faig en forma de comentaris. Aquest te'l dec, però
no pensis que ho faig per alguna mena d'obligació, llegint el teu poema, com et vaig dir en el seu dia,
crec que estàs creixent artisticament (en el musical ho dono per suposat) però la mostra més palpable és
l'escrit. S'obre el telò de la teva poesia i el primer que crida l'atenció és, de nou,
un sentiment de necessitat, de soledat i també, per que no, desengany ["...desenfocades les nostres nits..."].
Ademeteixo que no se ben be la idea que has intentat transmetre amb ["... que creixeren en l'aroma del vi antic..."]
però em fa sentir que els "protagonistes", invisibles, innombrats, absents però amb una tangibilitat fora de tot dubte,
son persones potser no madures en la seva vida vista globalment però si en el mon de la nit.
["...s'aturaran les busques quan encara sigui d'hora..."] és una bella imatge per situar un moment especial [...el de la pluja forta,
que de tot pecat serà eximit..."] gràcies a la ínfima esperança que pot donar l'alcohol, o quelcom altre droga, per això em sembla molt acurat el terme
"dosi", la ide a de l'alcohol me la dona ["... instants de la pluja molls."]

Per últim, tenim una visió de fora de la nit, fora de discoteques i llits, els quals aconsegueixes fer intuir que no estan buits i ni molt menys
estan ocupats per algú dormint. ["...la sang de les meves venes encara corre -la sents com
corre i bull?"] impliques al lector i l'imbueixes de vitalitat i el convides al punt final: el desig es veu enfosquit per la solitud, el destí ja hi és escrit
[..."i nostres ulls feréstecs s'enteranyinen de distàncies i en les nostres mans buides, ara hi és solcat el destí."]

Felicitats, per els anys i per la obra.

Ah, i gràcies!

mmm, desventant les veles i buscar un nou camí, dues ànimes s'embolcallen en els jocs del plaer, mmm, ... felicitats pel vostre aniversari, ... i també per aquests versos que m'han deixat un molt bon regust, ...

OhCapità.

és preciós! Encara que al principi els sentiments del poema semblin volàtils, el contingut és contundent! M'ha agradat molt, que ho sàpigues.
Una abraçada,
AtzaVaRa

m'agrada el to i l'esperança que despren, aquesta voluntat de construir amb pedres fermes i tendres...