i tu vols ser escriptor...?!

però dormir a la banyera es perillós, no?
De fet, pots dormir on vulguis, i escriure, sense ser escriptor/a.

Bon poema.

he passat un temps sense escriure res de res i ara he tornat a entrar i m'ha sorprès gratament trobar els teus comentaris.

Tornaré a estar més pendent i més centrada, que de vegades no toco de peus a terra i no se per on paro.

Moltes gràcies un altre cop.
M'he de posar al dia amb els vostres relats, que he perdut el fil.

Sóc molt dolenta fent crítiques, ho sento. Només et puc dir que el que he llegit m'ha agradat..

que escriure, realment calmés les nostres ansietats d'intentar concordar la infinitat de coses que a l'hora som, que apaivagués les nostres contradiccions.

Imagina que els nostres mots, les nostres paraules sortissin de dins nostre, arrencant-nos una miqueta del nostre jo per donar-li a qualsevol altre, sense mirar qui és, i recorda-li que encara està viu.

Woolfs, Hemingways, Gödels, i molts altres de qui ni tans sols sabem el nom han fet que tinguessim l'oportunitat de tenir un dia que estigués espurnejat de moltes, petites bones estones plenes d'il·lusions....

El què passa pel cervell, o el que senten els animals tant complexes mai ho podrem saber...

Enhorabona Capdelín, per tantes coses!
Un cop més gràcies per remoure'm

Una abraçada,

Leela

Doncs, la veritat, jo escriptor escriptor no ho he volgut ser mai... Si de cas escriptora ;-)

No acostumo a comentar poesies (més que res perquè no sé ni per on començar) però la teva m'ha tocat de ple. I jo que em pensava que no em podia passar res de dolent si em dedicava a la tranquil·la professió de tancar-me a casa amb un bolígraf als dits...

Continua així autor prolífic d'RC,

EmmaThessaM

PD. M'ha agradat molt el poema-homenatge a John Lennon que tens escrit en la biografia en aquests moments.

mai m'ho havia plantejat així! Quina por que fa ara ser escriptor!! Un poema molt original. Endavant, Capdelín!
Una abraçada ben forta,
AtzaVaRa

tens tota la rao

A l'institut ultimament hem estat estudiant molts d'aquests autors, i sí, realment ens havien dit com havien mort tots, però mai havia arribat a aquesta conclusió. Molt bona!
Petó

aquest comentari és força estúpid, però és que... aquesta nit he somiat amb tu!! (deu ser perquè anit vaig estar llegint poesia teva)

passejàvem pel meu pis, jo t'anava dient: veus? aquí hi dormo. Veus? aquí hi menjo. Veus? aquí faig pipi.

però tu tenies una estranya obsessió per anar a visitar Catalunya en miniatura. No sé què t'ha agafat, i al final he hagut d'acabar cedint. Hi hem anat amb les meves companyes de pis (tu també, crec que encara eres per allà, ja saps que als somnis la gent apareix i desapareix), però hem tingut problemes perquè no ens deixaven entrar amb cap tipus de les sabates que dúiem. Però hi hem entrat, no pateixis, no pateixis.


En fi... em feia gràcia dir-t'ho.


Salut!

ara que m'inicio en aquest món que hi ha millor que unes recomanacions?
potser si que és millor anarse'n a la banyera...
ho provaré, t'ho asseguro!

Que tingués una vida regalada? Que tingués més quartos que l'Onassis? Que tingués un castell,... un cavall,... un veler,... un harem,... no, un harem no, massa problemes.
Jo amb el best-seller de la versió 2.0 en tindria prou.
Una abraçada.

Que tingués una vida regalada? Que tingués més quartos que l'Onassis? Que tingués un castell,... un cavall,... un veler,... un harem,... no, un harem no, massa problemes.
Jo amb el best-seller de la versió 2.0 en tindria prou.
Una abraçada.

És cert amic, per això ens hauríem de preguntar que tenim a dintre els escriptors, un món enriquidor… usufructuari… un dilema existencial... una sensibilitat extraordinària...que ens fa més susceptibles a les malalties?... a les persecucions?... a les enveges?

a viure tot allò que som capaços de somiar, a més d'escriure tot allò que ens bull al cap?

Bé, nosaltres de tota manera som humils i agosserats relataires que ens anem trobant pel camí.
Per aquí hi ha molt bones vibracions entre les lletres, gairebé és com un conjur de màgia compartit!

Petonets!

aquest poema jo l'entenc super optimista i positiu, de veritat. No seré mai escriptor, pero no acabaré els meus dies d'una manera tan tràgica. I encara sort de no tenir la capcitat d'aquests reconeguts personatges...perque jo vull viure, tot i q no ho sembli per alguns relats que he penjat.

apa, sort i gràcies

és millor viure que escriure, la millor poesia és aquella que no has escrit ni escriuràs mai, però que tu coneixes molt bé i que nosaltres endevinem rera les teves paraules.
pots ser una persona de seny i escriure ser escriptor és una altra cosa

I si m'he de suïcidar per ser-ho, no ho podré ser. Per tant, són o no són escriptors: no, no ho són, ho eren. I jo sóc!! (encara (vull dir existeixo (o no?))) Apa doncs, que si em volgués suïcidar ho podria fer amb el coagol d'idees que se'm forma llegint els teus poemes* ;-) brrepbupbupreeeep biiiiiiip. Reset

(*) S'ha d'entendre com a compliment.

Noooo !!, jo no en sóc d'escriptora, Déu nos en guart !!.
Crec... no estic gaire segura (¿?) ,
de que sóc... relataira (cuentista. cuenta cuentos ?).
Cuneixes, cap relataire, que l'hagi "dinyat" així... sobtadament ??.
Si fos així digues-mo, que deixarè de fer de "cuentista" i agafarè l'escombre, per fer de : "rateta que escombrava l'escaleta", si més no, haviam si trobo un dineret .
Un petonet !.

què bo....
quanta raó...
m'ha recordat al llibre "la velocidad de la luz", del CErcas, que diuen quelcom semblant...jejejeje
saluuut i una abraçada!!!
Sílvia