el colom de fang

Un poema preciós i ingenu que ens fa veure el món on vivim.
Un petó!
AtzaVaRa

dec ser q m'estic tornant cursi! no de debò, parlar d'aquesta manera d'il.lusions trencades, que tots n'hem tingut, desperta la vena més sensible de l'audiència

enhorabona

Un poema molt bonic (encara que quedi "cursi", m'és igual), doncs descrius l'esforç d'aquell que ho intenta i no li acaba de sortir. Però no crec equivocar-me en intuir que ho seguiràs intentant sense parar... llençant coloms al vol fins que n'hi hagi algun que a la fi, voli!
M'ha recordat al meu "Petit conte fantàstic", el meu científic boig tampoc se'n surt per ara...
Però els somnis i les utopies estan precisament per intentar-les fer-les realitat.
Una vegada fetes, perden una mica la màgia i n'hem de buscar de noves. Però pas a pas: primer donem ales al colom i vida al llapis!

Si si... de quan era més petita. Em vaig passar molts anys fent ceràmica... i jo amb tota l'il·lusió... fent una figura... i els tipics comentaris: I això que redimonis és?? Tots els somnis, tota la il·lusió posada... per terra.
Suposo que amb el poema no et referies això, ho sé, que pot tenir molts significats... però... a mi m'ha fet recordar vells temps!