indignació

Un relat de: tuijosomu

Sempre que torno de la universitat
i m'enfronto al barri, el món real,
em sento profundament desolat.

A la nit, davant els supermercats
veig gent que passa fam i necessitat,
esperant amb la mirada perduda
poder endur-se la nit aquella
unes engrunes de menjar a la boca.

La pobresa aquí no distingeix pas,
ja pot ser una vella solitària
com un desenganyat inmigrant,
que vingué buscant una nova vida
i no ha trobat sinó més desgràcia i fam.

Alhora veig els cines i els teatres plens
de gent que es considera "sensible"
perquè ploren davant la tragèdia
pels actors molt ben interpretada .

Però no s'adonen que la tragèdia
la tragèdia de la vida, crua i real,
se la troben cada nit davant de casa,
i davant d'aquesta no ploren pas,
ans senten repulsió i indiferència.

Llavors la sensibilitat s'escola
com la llàgrima meva, que ho fa galta avall,
una llàgrima d'impotència i fàstic
vers aquesta societat, aquest món...
vers a mi mateix.



Comentaris

  • No s'hi val!![Ofensiu]
    AtzaVaRa | 11-02-2006

    He llegit els teus poemes i no em donen cap pista per endevinar-te!! ostres, a més, si em coneixes saps que sóc una parres que li costen aquestes coses xDD!! Bones estones al bar? i neguitosa per l'altre dia?? sí...però com que no sé qui de la taula que érem escriu...se'm fa difícil. Em vénen noms però no els vull dir per por a cagar-la xDD Si ens trobem m'ho diràs??Vaa!!
    Una abraçada,
    AtzaVaRa

  • Molt be[Ofensiu]
    AINOA | 02-12-2005 | Valoració: 10

    Es un bon relat
    Es percebeix un grant cor envers els problemes de la societat en que vivim.
    Malgrat la dureza que té, ens fa desperta aquest sentit que tu molt be anomenás indignació.
    Salut.

l´Autor

tuijosomu

4 Relats

9 Comentaris

5505 Lectures

Valoració de l'autor: 9.50