Quan la distància és massa llarga per entendre'ns

Un relat de: silvia_peratallada

Quan la distància és massa llarga per entendre'ns,
Els sentiments massa foros per explicar-los
Les ganes d'abraçar-te o llegir-te
(tant m'és en públic o privat,
Tot sigui per sentir-te al meu costat)
Bloquejen el meu pas i el meu caminar.


Imagino la teva mà prenent la meva

Pels carrers de la teva nova ciutat
I un cel ple d'estrelles
On, de nit, ens hi poguem trobar.

Imagino dies perfectes,
Avions que volen tornar
I maleeixo la ment
Per enganyar-me tant.

Quilòmetres que han fet créixer
Allò que sentia amagat.
No callis, no et rendeixis
Que si ens ho mereixem,
El destí ens acabarà ajuntant.

Comentaris

  • un pam, mes o menys[Ofensiu]
    jmgg | 01-12-2005

    Mira un mapamundi, no tinguis en conte l'escala i veuràs que només es un pam, com molt

    La distancia no importa només es una qüestió física

    Endavant i força ulls foscos, ja veuràs com la vida t'acabarà somrient, segur !!

    Visca Pa………..



    Josep Mª

  • instants | 01-12-2005

    la única distància que existeix és la de la por i la de la fantasia... les altres (físiques) quan estimes de veres no existeixen.

    Visca les palles mentals!

  • El mon es molt petit...[Ofensiu]
    cassigall blau | 01-12-2005 | Valoració: 10

    ...tranquila, k el tens al costat...aki mateix. Sols allargue-li la ma i el tocaràas.

    als 2 una abraçada

  • la força dels sentiments...[Ofensiu]
    ROSASP | 30-11-2005

    Realment els camins fan moltes corbes i es separen, però mots cops en tornen a creuar en un punt concret i al moment adequat.
    La distància dóna una nova percepció dels sentiments i les portes s'obren inesperadament quan menys t'ho esperes.
    Què diu el cor i la intuició?
    Gairebé mai estàn d'acord amb el cap,
    però crec que tens molt clar a qui vols escoltar!

    Un poema tendrament contundent!

    Petonets!



  • la distància....[Ofensiu]
    abraham | 30-11-2005 | Valoració: 10

    per més llarga i gran que sigui, per més infranquejable que sembli, per més creul o perversa... no guanyarà mai la batalla als sentiments.
    Sentiments que neixen amb força i creixen a cada nou despertar, sentiments recíprocs, no ho oblidis.
    Brindo per la lluna i els estels, LME i ETP s'estimen.
    Una abraçada molt molt forta!

  • AtzaVaRa | 30-11-2005

    Diuen que l'esperança és l'últim que es perd, jo també ho penso i així ho demostra aquest poema. Endavant Sílvia, i temps al temps, perquè poc a poc tot es posarà al seu lloc.
    Una abraçada molt forta,
    AtzaVaRa

l´Autor

Foto de perfil de silvia_peratallada

silvia_peratallada

507 Relats

1383 Comentaris

582433 Lectures

Valoració de l'autor: 9.66

Biografia:
Crida ben fort
dona lletres,
versos i acords.
Dona'm aire,
dona'm petons,
dona'm el roig,
vull foc al cos.
Dona'm un somriure
i un parell d'il·lusions,
només una mirada
lliure de malsons.

Dona'm alegries
dona'm un mesclat,
un mai de maria
i una tarda al teu costat.

http://silvianimfa.blogspot.com/

silvianimfa@gmail.com