El record de les fulles

Ara que el vent de Terra Roja
m'ha pres les paraules
potser només em queda
el record de les fulles.

La Lluna, melosa,
d'una nit d'estiu
es conserva intacta
com un dolç d'almívar
i els cargols de l'aigua
dels rentadors es torna
de plàstic.

Les memòries fugen
quan trec la pols als llibres
i el fred congela
el degotall de pensaments.

Tan de bo, el calendari
corri més que les mirades
i tornis al meu costat
mentres la mala pell
vagi entrant dins les venes
per donar-me vida.

Ara, tan sols em queden
unes mans gastades,
velles de somni,
que em conduiran,
portant per bandera
el record de les fulles.