Cercador
Plorant i abatda amb gran desconsol...
Un relat de: tuijosomu- Compartir:
Plorant i abatuda amb gran desconsol
per l'horrorós turment afligit,
que en cap cas no permet perdó ni oblit,
per aquell home que es fa dir marit,
que més que home és bèstia sense pit,
està la dona amb cor adolorit
en la trista freda foscor de la nit
esperant al balcó amb gran delit
que la conhortin del dolor infinit
la bella arribada dels raigs del sol.
Comentaris
-
.....[Ofensiu]AtzaVaRa | 13-02-2006
M'ha agradat molt aquest poema, però tornem al tema: no tinc prou pistes!!! Aquí ets tu qui juga amb avantatge i cada cop tinc més intriga?? I els versos de la lluna? Ai, cada cop entenc menys...en fi...ja podries escriure alguna cosa a la biografia, no?xDD
AtzaVaRa -
Wola![Ofensiu]Dreams | 04-12-2005 | Valoració: 9
MOlt macu..^^ Mentres el llegia l'anava cantant una mica, perque enganxa molt amb totes les paraules acabades per -it.. tot i k el tema no sigui per cantar..
-
Es breu pero concís.[Ofensiu]AINOA | 02-12-2005 | Valoració: 9
Es fet un poeme escrit en molt de dolor i perlo que veig, amb el cor trencat.
Esta molt ben estructurat malgrat la tristessa que desprén.
Una abraçada i anims.