MISCEL·LÀNIA

Vaig néixer
en el lloc més bonic,
del ventre més tendre.

En la meva postura fetal
ja bombollejaven ressons d'amor.
Submergida en el líquid amniòtic
escoltava aquelles ones infinites.

Una connexió inefable
cremava entre nosaltres.

La seva calor protegia
el meu ser del món.

Els seus ulls tendres
notaven com una llum
creixia en el seu interior.

Dona poderosa
alimentava les ales de la llibertat,
el vol de l'amor més inefable.
Vaig créixer arreladaa terra de poetes
mentre un somriure
m'omplia de forces cada matí.

Vaig créixer a un costat
de l'amor més pur
amagat entre nosaltres les dues,
com un secret protegit pel vent.


Vaig créixer en tu, mare,
com un tresor
plantat en el teu ventre,
vaig créixer jo.

Vaig créixer amb tu, mamà,
i continuaré creixent
bressolada
per la teva llum
infinita.