A la recerca del somriure inoblidable

La persitència per aconseguir un somriure val la pena, i més si és de la persona que vols. Entretingut i simpàtic com el desenvolupes aquest relat.

Cordialment

Rosa

Pel que expliques, estic segura que te'n sortiras!
I molt bé, per cert.

Cordialment.
MariaM

... pel comentari que em vas fer al relat 'SOMNIO QUE M'ESPERES, PERÒ BOJAMENT'.

Sergi

...tens tota la raó.
Una abraçada. Josep

Hahaha punyetero!
Persisteix, perquè és en l'aprenentatge i en el camí que hi ha el més veritable plaer, i tant que arribaràs a la meta, ja hi ets a fregar uummm.

... bona tossuderia, també, per part de la dona.


Sergi

De segur que és més plaent la cerca que la troballa, ni que sigui un somriure inoblidable!
Persisteix!
Amb total cordialitat

Tinc un poema que es titula Motius que respon a la teva pregunta. Que està escrit el dia 21 del 1 del 2013.

De totes maneres és diferent escriure un conte, un assaig, un informe que un poema.
Encara que hi ha poemes de diferents tipus: narratius, lírics, íntims, socials...tots ells tenen la característica que utilitzen un llenguatge connotatiu.

"Exemples de llenguatge connotatiu

Qualsevol mena de poema podria tractar-se com un llenguatge connotatiu creat pel mateix autor. De fet, moltes cançons i poemes només són interpretables pel mateix autor en tant que és l’únic que coneix les referències perquè podrien ser merament personals. "

Bé, no et pensis que en sé molt...aquesta definició l'he buscat a Google, perquè ho explica molt millor que jo.

El petó a la boca (morreig)a mida que un es fa gran perden erotisme i sensualitat. Som molt poques les persones que mantenim una higiene bucal... Jo, és el primer que hi miro... Encara que també passa amb algunes boques joves!... Crec que boca i annus, pel seu estat de netedat defineix molt com és aquella persona...

podria ser eròtic amb aquesta descripció tan minuciosa d'un petó.

He trobat un escrit guardat en el meu ordinador, que no sé d'on l'he tret, inclús dubto si es escrit per mi, que es titula: aprendre a fer petons. N`hi ha de tota mena. Si el necessites te'l passo.a veure si pots arrencar-li un somriure!!!

Aquí, l'única cosa que fa riure és que no requalifiquin la categoria del relat! Deu, quins llavis! Majors o menors, el cas és que estem davant d'un autor en un estat sicalíptic molt pujat de to. Kefas, amb un somriure vertical faries? ;) Enhorabona, mestre!

Vols cercar el somriure inoblidable, i crec que ho aconseguiràs, perquè realment, aquest relat és interessant i original, perquè vas a la recerca d'un bes. M'ha fet molta gràcia com ho desenvolupes.
Ja podràs obtenir-lo, ja que el cerques amb desig.
Crec que t'ha passat per alt alguns relats meus. Ja m'ho diràs, quan pugues. Gràcies.
Enhorabona per aquest bon relat.
PERLA DE VELLUT

Un clar exemple de què la tècnica no ho és tot. Les revistes científiques expliquen nocions molt superficials. Jo que sóc un matat i no llegeixo ni els diaris esportius mai arribaria a la perfecció tècnica que descrius (encara que li falti alguna cosa que no sé dir). La meva ignorància arriba al punt de no haver sentit parlar mai d'aquest bonyet que tan bé descrius. Potser aquestes són les experiències d'un comptable, perdut entre la densitat dels llibres majors i menors, ja se sap que la comptabilitat demana molta tècnica, però poc cor.

Et dono l'enhorabona per aquest intens i curiós relat. No puc estar més d'acord amb l'elecció del títol; de segur aconseguirà (si segueix practicant) aquests petons tan desitjats com per fer-li arrencar un somriure inoblidable ;)

He gaudit molt de llegir-lo.