Febrer abeurat, mig any assegurat

Un relat de: Ània Llum
A les ribes d'un riu
tenyit per llums solars,
llargs arbres
mil·lenaris
ballen amb les seves branques
contra el moviment del vent.
En un lloc
on vestigis d'un món antic
creixen sobre el futur.
L'oreneta estén les ales,
sobrevola l'herba grisa.
En el bec fosc
sosté una flor.
Corren les aigües del riu.
Cada estona és diferent.
Cursos que s'entrellacen.
La Terra gira,
impulsa els corrents.

Sístole,
floreix la primavera.
Entre verds filaments,
neixen gotes grogues
pètals blancs sobre neu
fosa.
Pol·len arrossegat
per la boira de l'alba.
Retreure's el sòl,
amaga la terra marró,
s'expandeixen els pulmons
florits,
tot és vermell,
violeta,
abundant.
Diàstole.
Ràpid.
Els fruits exuberants
enterrats sota fulles seques.
Desapareixen els vidres d'aigua,
que es perden dins ones subterrànies.

Els cicles ajuden el planeta.
Malgrat el pas del temps,
res canvia,
les hores s'arrosseguen a poc a poc.
No són vistes.
Quan se n'assabenta,
ja ha passat molt.
Quant?
Dos hiverns?
Cinquanta primaveres?
--Controlem el que podem comptar.
--Llavors, controlem el temps?
--No...
Ho intentem.
El veiem passar.
Sense fer res.

Comentaris

  • Malgrat el pas del temps, res canvia[Ofensiu]
    llpages | 27-10-2023

    Aquesta frase, extreta del poema, és certa sota el punt de vista humà, perquè els anys que vivim, encara que arribis a centenari, són una fracció de mil·lèsima de segon si la comparem amb el temps geològic. Perquè, geològicament, hi ha hagut períodes glacials i d'altres de tòrrids, de grans sequeres i de pluges torrencials que han durat mil·lennis, canvis en espais de temps llarguíssims per a nosaltres el humans. Feta aquesta puntualització, el poema m'ha agradat perquè dóna a la natura un protagonisme que es mereix, nosaltres no som res més que fills i filles d'ella, com a la resta d'éssers vius. Enhorabona, Ània!

  • El temps de la natura[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 27-10-2023 | Valoració: 10

    Jo hi veig el riu Ter al Seu pas per Girona. Un riu Ter com el d’abans, ple d’aigua. És un poema magnífic, ple de vitalitat, que fa molt bo de llegir, aquests dies de tan poca aigua. Una forta abraçada.
    Aleix

  • El temps....[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 26-10-2023 | Valoració: 10

    és efímer i volàtil, segueix el seu curs i mai s'atura per res ni per ningú. Ens toca als éssers vius a adaptar-nos a ell. Has compost un poema on has evocat bonics versos, esplaien-te amb la nostra inspiradora natura.

    Molt maco Ánia.

    Una abraçada.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

30 Relats

81 Comentaris

4311 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.