AQUELL MATÍ QUE ET VAIG DIR

Hi ha matins que es deixen estimar
com l'aigua clara d'una pluja perfecta,
llavors serem bones persones,
abrigant tendres somriures
d'infant, d'amants, de contes.

Hi ha matins que ens visita el nigul
d'una tardor plàcida, regal de vida,
pot ser, ens enyorarem bé,
sargint records amb paraules
d'alenar, d'estimar, de rondalles.

Hi ha matins que guaitam dalt del nigul,
i oloram el camí que ens espera,
buit de grandeses de tresors de cendra,
ple de petites coses que jugant desperten
l'ànima, la il·lusió, un poema.

Hi ha matins que la felicitat ens saluda,
senzilla, amb la pau que passeja
la mirada clara de la nit oberta,
només perquè ho sàpigues,
de somnis, de llunes, de vespres.