TARDOR

Un relat de: Ània Llum
La tardor no té traves.
Les fulles
cauran.
Les ratxes inclements,
càstig divinament natural,
tallen amb acer fred
el meu cos nu.
Escorxen sense pietat
el meu tacte, potser
per enveja.
Les pessigolles cauran.
L'estival ocre, famolenc.
Només és per a robar lluentor
als teus ulls.
Només és per a mastegar
un tros de cadascun de nosaltres.
Només és per a deglutir la nostra ànima
i deixar-nos incompletes.
Els cromatismes marrons cauran.
Tu i jo caurem.
Les nostres ànimes incompletes cauran.
La nostra envejada pell caurà.
Les fulles cauran.

Tan sols quedarà la tardor.

Comentaris

  • MOLT BON POEMA[Ofensiu]
    Galceran Tramuntana | 13-11-2023 | Valoració: 8

    El ritme és excel·lent. Les imatges són excel·lents. Hi ha presència de símbols, de metàfores, etc. Potser faltaria que estigués en mètrica i rima, però això és a elecció de cadascú. Tota la resta està molt bé. L'enhorabona!

  • Tardor[Ofensiu]
    Prou bé | 04-11-2023

    Un poema complex, amb moltes imatges que reflecteixen molt bé que és la tardor. És clar que quan el llegim potser ens quedarem només amb alguns versos per a cadascú de nosaltres...
    Amb total cordialitat

  • La tardor[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 01-11-2023 | Valoració: 10

    Una estació que representa canvis de paisatges, canvis emocionals, canvis de colors a la natura, potser amb una fama de melancolia i tristesa, però necessària per renovar-nos i poder renéixer. Un poema ric en paraules i versos, i amb un bon missatge.

    Ània, t'estàs superant dia a dia amb aquess poemes. Et felicito.

    Una abraçada.

    Rosa.

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

30 Relats

81 Comentaris

4308 Lectures

Valoració de l'autor: 9.74

Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.