Al castell de santa Àgueda

Un relat de: Ània Llum
Els terres revestits,
llastrats en or,
mullats,
condueixen els passos.
Entre aigües transparents
fulles verdes
naveguen al so del corrent.
Corren rierols pel terra.

A l’ala d’una muntanya
de figura grisa contra un cel fosc.
Imponent.
Cúmuls de pedres,
finestres estretes que modelen la llum del dia
apunten cap al cel.
Teulades buides,
sales encara buides.

Xisclen contra els arbres,
a través del vent fort,
els salons de ball, muts,
esperant la música
que els ompli de nou.
Els ocells
sobrevolen les terres d’Occident.
Des de lluny
poden observar
el solitari castell.
Espera.
El pas dels dies
desencamina en un llarg temps.
Espera
la visita d’un viatger
amb el qual pugui néixer,
i créixer,
la seva grandesa.
Escoltant, cada dia,
el so de l’aire,
oblida
les grans orquestres,
les melodies dels trobadors.

Quan plou,
per primera vegada,
les portes obertes
reben l’aigua
com una convidada.
Llargues ones fluvials
ocupen els trons de vellut.
La sala de dansa
s’alegra,
escolta el compàs lleuger
d’un banc de peixos
i els passos segurs
de les ones del torrent.
Plou contra finestres obertes.
Passa el temps,
creix la vida,
a la sala de trons
creixen les arrels
de plantes profundes.
Els diamants
s’amaguen
darrere de les flors de gatosa.
Ballen a la sala de balls,
somriu el castell cap a la silueta
d’un cel nuvolós.
Ja no està tot sol,
l’ocell canta
posat en una branca,
i saluda a l’exterior
des de l’interior de la finestra.

Comentaris

  • Prou bé | 22-11-2023

    Un espai abandonat per l'home reneix amb la vida que li ofereix la natura! Magnífic!
    Amb total cordialitat

  • Has dibuixat...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 21-11-2023 | Valoració: 10

    en entorn que esclata d'admiració i de bellesa, No tinc paraules, cada dia que passa em sorprens més i més. Enhorabona per aquest fantàstic poema Ània.

    Una abraçada.

    Rosa.

  • La personificació de les pedres[Ofensiu]
    Aleix de Ferrater | 21-11-2023 | Valoració: 10

    M’agrada molt la personificació de laments materials com la pedra, com el castell del teu poema. Això de que el castell espera la visita de la gent per viure, és fantàstic. I també m’ha agradat molt l’embolcall que fas del castell amb la natura. Una forta abraçada.
    Aleix

  • FORA DE CONCURS[Ofensiu]

    Bon dia.
    Ahir vas clicar la pestanya del concurs, i aquest escrit no és dins dels termes demanats per a participar, abanda de ser poesia, i no un microrelat.
    Et demanem, si us plau, que vigilis no clicar la pestanya del concurs si no és la teva intenció participar. La gestió del concurs implica feina i la afegida dels qui cliquen la pestanya pe error, preferim no tenir-la. Vigila, plis!

    Esperem que participis, a partir del mes vinent i quan vulguis, amb un relat dins dels paràmetres de les bases, estan a l'inici de la pàgina.

    Comissió XIV Concurs ARC de microrelats

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

35 Relats

90 Comentaris

6839 Lectures

Valoració de l'autor: 9.78

Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.