A VOSALTRES, LES QUE M'ESCOLTEU

Un relat de: Ània Llum
Continuu parlant
sense dir res
a ningú.
No conec una altra cosa
que no sigui a mi,
i ni així
tinc la certesa què
la meva boca diu.
Us mir als ulls
i sé que assentireu
amb somriures vermells,
ja gairebé sense alens.
Llavors jo call
per a preguntar-vos a vosaltres
alguna bajanada,
sense arribar a ser gens dolent.
El vaixell vira,
i encara que vaig dins
sent l'impuls de parlar de nou
per a no ser oblidada.
Ho faig sempre
perquè els vostres somriures,
vermells com a fraules
però amargs com a cervesa fina,
retornaran el rumb a la nau
i a mi penedida
a un còmode i feliç racó.

Comentaris

  • La mirada...[Ofensiu]
    Rosa Gubau | 17-01-2024

    el silenci, la solitud...? Les paraules que no transmeten realment el que es vol dir...? No sé si és més o menys aquest el missatge que vols transmetre. A mi també em resulta complicat d'esbrinar-ho. Els versos i la riquesa de vocabulari són evidents, però t'agraïría molt que m'expliquessis el fons del relat. Segur que em serviria per aprendre'n una mica. El teu nivell d'escriptura és envejable.
    Una abraçada Ània Llum.
    Rosa.

    Yna abraçada

  • Dificil[Ofensiu]
    Prou bé | 16-01-2024

    Difícil, per mi, entendre tot el que amaga el poema, però la cadena de paraules desperta sensacions.
    Amb total cordialitat

l´Autor

Foto de perfil de Ània Llum

Ània Llum

32 Relats

82 Comentaris

4870 Lectures

Valoració de l'autor: 9.75

Biografia:
No som escriptora, sinó una d'aquestes joves a on pàgines web com aquesta tenen l'amabilitat de cedir-nos un espai perquè diguem la nostra en forma de relat breu. La meva columna es titula "La banyera voladora", perquè sincerament no se m'acudeix què més dir davant del panorama que m'ofereix els meus pensaments i reflexions, i és vertaderament un goig i un privilegi que vosaltres la vulgueu llegir.