Maco, paraules adecuades, precises que mostren com si fos una pel-licula les imatges. Tot el que fas m´agrada, i una de les coses que més m´agrada son les images que¨veig¨ quan ho llegeixo.

Bon estiu!

Una abraçada

Anaoj

Aquesta tarda m´ha vingut a mà el teu mon a relats i he obert la teva pagina i he llegit els sis poemes teus, que son ben teus, en tots els sentiments saltironen i la majoria son melangiosos, no se com estàs ara, però se que un dia la primavera florira de nou per a tu, ho desitjo plenamet.
Petons Anaoj

Es veritat que la vida d´una mare passa per a tots els estadis que cites, ha de ser mestra, psicologa, metge, mestra de reforç, i a més és fa llicenciada en patir, i sobretot en estimar, i així arribarà amb bon bagatge a un altre graó també molt important, ser iaia.
M´agradat molt el que dius i com ho dius.

No, no em vaig enamorar vora mar, però ara ja molt gran el mar em serveix per recordar vells moments engrescadors.

Un petó Anaoj

Magnífic, com sempre paraules justes boniques toquis el tema que toquis. Els temes d´amors impossibles sempre m´atrauen.

Gràcies per dir-me l´error en la poesia El mar, no mé´n havia adonat , ara ja l´he enviada bé, i he dit que esborrin la que estava equivocada, com em vas dir.

Un petó

Anaoj

Deliciós, has convertit en poesia les coses quotidianes. Preciosa la descripció dels colors que no anomenes, però que al llegir-ho els veus i les olors, i sensacions. a més quina sort de tenir el mar al costat!
Molt maques les il-lustracions, és un quadre que m´agrada molt .
No he posat la meva biografia, però tinc ben desat les teves explicacions per si un dia em desideixo a fer-ho .

Una abraçada

Anaoj

Que maco aquest parlar de les flors i els arbres! M´agradat molt, un dels que més. potser per planer. L´altre dia ja te´l volia comentar, però els fotocopio per llegir-los millor i no sabia fer-ho treient les fotografies, que per cert son precioses. El un poema fresc, colorista i molt bé, que com els humans mai estem contents.

Una abraçada

Anaoj

Poena eròtic bonic, gens barruer, quan és tant
fàcil parlar d´eròtisme i caure en el parany del mal gust, M agradat com sempre, les escenes que descrius venen a la ment sense estrabancs.
Dius que hi ha una foto del dia de la presentació del llibre de microrelats, que hi som les dues. On la puc veure?
Un petò amb gust d´amistat.

Em sembla un lligam engrescador de coses quotidianes que retallen escenas que m´agraden "La blonda dels sostenidors que projecta ombres xineses al sostre" Les mitges que dancen passos de ball" i tot embolcallat d´erotisme, com sempre molt lograt.
Em va agradar molt coneixe´t.
Una abraçada .
Anaoj

M´agradat molt aquest poema, perque a més de ser molt bonic, a mi el mar em te captivada, tinc unes quantes poesies que parlen del mar.

Anaoj

Quina font d´inspiració tens! Quants relats i poesies constantment fas.
Aquesta molt maca i erotica, les imatges que fas que veiem,molt suggerents. Et desitjo que les fades que t´inspiren no t´abandonin mai, encara que en literatura diuen que l´inspiració només ve si et veu treballant, jo penso que de vegades està distreta i arriba quan tu menys t´ho esperes.
Una abraçada Anaoj

M´agrada aquest relat, com tots els teus que he llegit, tant se val l´història o anècdota que expliquis, el més important es com ho expliques, les paraules que fas servir i les imatges que crees. Per això quan en el teu últim comentari a un escrit meu dius que hi ha paraules que podrien ser teves, és l´elogi més gran que em podies haver fet. He ¨vist ¨cada tipus que descrius. Es veritat com és viu d´impersonal a les grans ciutats, quina manca de comunicació!

Un afectuòs petò Anaoj

Espero que estigues ja bé del tot, jo encara no estic gens bé, també he tingut complicacions que encara no s´acaben de resoldre.
De les observacions que em fas del meu relat es veritat et faig un petit resum dels meus estudis i ho entendràs. Sóc mestra, ara jubilada. Vaig començar a fer Magisteri al quaranta anys, i dels cinquanta als cinquanta cinc vaig fer la llicenciatura de psicologia, l´escrit que comentes el vaig escriure fa anys, i tot plegat fa que tingui molt present l´útim dia que deixo d´anar a classe, a més no he deixat mai d´estudiar, i en quan l´útim dia que deixo de trobar-me maca això es difícil que torni perque els anys no perdonen , en quan a l´últim dia que deixo de fer feliç, no recordo en aquell moment quin periode tancava, però després he tornat a ser feliç moltes vegades.
Et comento L´onada (Poder )
D´quest relat penso que si no s´entengués el que vols explicar ( que no és el cas ) seria igual perque només llegint el rosari de paraules tant escollides, maques, i tant ben ajustades , només per això ja es un joig llegir-ho. M´agrada molt les imatges que " veig " que el llegeixo. Un relat preciós.
Un petó

Gràcies pel teu comentari.
No havia llegit res teu, ara ho faré, de moment et comento aquest.Quina manera de descriure les coses quotidianes més bonica, a mi també m´agraden molt les petites coses de cada dia com per exemple el café o café amb llet ben calento del que podem gaudir.Gràcies per els mots tant macos que ens regalen.

Relat com sempre molt ben escrit i que divertit! guanyar una batalla sempre omple encara que com aquest cas tingui un cost, a lo millor amb una mica de sort, un dia podràs acabar posant-te el trofeo meravellòs dels pantalons, encara que si son horrorosos... No t´he dit res del comentari que em vas fer el dia 2-1-07 per he estat força fastidiada d´un dolor en una cama.
Una abraçada

Sí, carai quin relat! original, imaginatiu i maco. Em tenia intrigada, fins al final no he vist de que es tractava. M´ha agradat molt , no es res nou que et digui que saps escriure molt bé i tens un vocabulari molt ric. Em costa comentar un relat encara no em sento segura al fer-ho, ja m´aniré acostumant. Es estrany que escrigui el dia de Nadal però ja ha marxat la familia i aprofito l´estona del dia que em queda per fer-ho, de passada aprofito per desitjar-te un BON ANY NOU !!

Petons Anaoj