Cercador
Llepar la vida
Un relat de: anaoj- Compartir:
LLEPAR La VIDA
Ja no és només viure la vida
es davant d´ella quedar-te meravellat
i mirar-la, escoltar-la
emportar-te-la a casa
sortir amb ella al matí
veure-li els colors i olors
sorprendre-te ´n cada dia
embelesar-te, deixar-te embruixar, captivar
agafar-ne un tros un dia
i sensera un altre dia
descobrir-la en el soroll
en la claror del dia
notar-la en les ones de la mar
en la remor del vent
vida que la notes que entra dins teu
i de sobte un dia t´ofega
i un altre dia t´acarona,
nina formosa de llargs cabells
que pentines cada dia .
Descobri-la al mirar un nen
o al mirar un fill
vida que t´agafa fort
o que la notes com cotó fluix
vida que t´arrosega amunt
vida que enfonsa avall
tan se val el que faci
el més gran es notar-la
agafar-la, mirar-la, escoltar-la
i per això avui pensava
que fins i tot llepar-la.
Com seria llepar la vida ?
m´ho imagino
ulls tancats, llengua al vent
i dolçament anar llepant-la.
De que tindria gust?
un dia amarg, un dia dolç
un dia fredor un dia escalfor,
es igual, llepar-la suaument
prova de fer-ho
però ha ser amb gust
un gust golut, avariciós
aprofitós deleitós,
amorós, afectuós
prova d´esgotar la vida
amb tot el que té de força
de força escandalosa
de vegades nuvolosa
però sempre, sempre meravellosa .
Comentaris
-
Vida saborosa[Ofensiu]Unaquimera | 28-03-2007
- De que tindria gust la vida si la llepéssim? -Preguntes en el teu poema.
Estic d'acord amb tu plenament quan suggereixes respostes: un dia amarga, un dia dolça, un dia freda, un dia calenteta, fins i tot afegiria que en alguna ocasió resultaria tèbia, en d'altres refrescant, en algun molt puntual glaçada, amb aquell tacte que fa que la llengua es quedi enganxada... com si llepessis l'interior d'un congelador, m'entens?
Potser també un dia la notaria agra, provocant aquell esborronament com quan mossegues la polpa de la llimona... i en algun moment, salada, amb textura de sal gruixuda.
També imagino dies en què gairebé resulta líquida, fàcil d'empassar, com una sopa o una beguda, d'altres més espessa, com un batut o un iogurt, regalimosa en ocasions com un préssec madur, d'altres completament sòlida com un tros de pa, espessa com un ou dur, seca com unes "migues" de pastor, picant com un tros de xoriç, saborosa com... com ella mateixa!
És igual, com tu dius, el sabor, perquè l'important és l'actitud: cal llepar-la suaument, provar de fer-ho amb gust golut, avariciós, profitosament i delitós, intentant aprendre alguna qualitat per fer-la nostra... i meravellar-nos!
Em va encantar conèixer-te i parlar amb tu: aquell dia, la vida em va regalar un bombonet ben dolç...
Hi ha una foto de grup en què som totes dues, jo assentada i tu dreta: un bon record!
Esperant que es repeteixi la trobada, t'envio un parell de petons ben donats,
Unaquimera