Càlid hivern

Noia, quina imaginació i coneixèment de la natura que demostres.

L'he trobat preciós, educatiu i per més INRI, hi afegeixes aquestes fotografies que encara el fan més interessant.

Molt bé noia, a veure quina és la propera recomenació!!!

Una abraçada florejada.

Gemma

El teu relat m’ha agafat de la mà per dur-me a reflexionar sobre el bé i el mal. He encetat un comentari i m’ha sortit massa llarg. Aleshores mentre intentava retocar-lo he pensat que bo seria si en fes un relat per penjar-lo a la meva pàgina.
No vull, però, no dir-te res.
Tu mateixa ho expliques, en la natura, tan mineral, com vegetal, animal, humana o divina, és diversa i individualitzada. Cadascú té unes necessitats, unes prioritats per viure i desenvolupar-se. Del diàleg entre els personatges, qui té la raó? el sol, els arbres, les flors? On és el mal i el bé? On és l’error? Per què han de patir? Senten dolor?
Ja em diràs, amiga meva
Una abraçada
Joanalvol

Bon comentari per l'eterna insatisfacció de tot allò que viu. "Mai plou al gust de tots" sentencia el savi refranyer. I, com hem vist en aquest relat, no solament al dels humans. Tot allò que viu i belluga necessita unes condicions diferents per a la seva existència. Per això s'ha de donar a cadascú allò que necessita, cosa molt difícil però no impossible, si hi ha bona voluntat.

A banda del text, molt ben portat i molt original, obsequies al lector amb unes meravelloses images de flors, entre les que ressalta la mimosa, que és un arbre que m'encanta pel color tan cridaner que té i per les seves boletes de cotó, "mil crits grocs, rodons, llampans, peluts...," com dius tu tan poèticament.

Una abraçada de color groc

i amb un gran final, a part de visual amb la complementació de les fotos

una abraçada de màgia nadalenca
joan

No l'havia vist fins ara aquest relat i m'ho he passat molt bé llegint-lo. Està ben escrit (els teus relats sempre n'estan) i és original i divertit. I m'agraden també les fotografies que has triat.
Una abraçada,
Shaudin

No se com m'havia pogut perdre aquest relat tan divertit. Moltes vegades se m'ha acudit de pensar que potser les plantes poden dialogar entre elles. Però aquest galliner!! Tens raó, igual que si foren humanes. Sempre tens idees molt originals. He anat repassant i si lliga aquesta conversa floral, al posar-hi les fotografies fa que no tinguis que que imaginar tant, ja ho dones fet. Gracies Uqui per fer-me passar una estona tan agradable.

Una forta abraçada ben càlida, amb olor de mimosa florida i sense gens de vent

Quin humor més fi!Però saps què m'ha impressionat de debò? Ha estat al veure la foto de la mimosa, no m'ho podia creure! és la mateixa que jo avui mateix he tret de Google i amb la que he estat confeccionant punts de llibre per repartir en un acte dels que es faran en commemoració del dia de la dona. Ja potser són massa coincidències, què ens uneix? En podríem fer un relat. Jo també en tinc un de publicat amb el nom de SIMBOLISME que parla d'arbres, però no en clau d'humor sinó d'això, del seu simbolisme.

Ben trobada la compenetració entre: poesia, humor i fotogrfies per aconseguir un bon relat. Gràcies i una abraçada càlida com aquell hivern...

i amb quina gràcia ens descrius als humans, fent veure que no parles de nosaltres.
En aquest no puc més que felicitarte. Sols una paraula no m'encaixa; "ensordidor", mira, no ho sé, però l'he trobada forta, com fora de lloc, però segur que són coses meves, que m'agrada més el silenci.
I sí, és divertit i alegre.

Una de les teves abraçades, que veig que ets molt generosa en aquest episodi, faig que retorni càlidament fins el teu costat, i tu, prent-la amb calma i en silenci, o com més t'agradi i en la companyia que més t'escaigui.

F.V.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

Molt humorístic i agafo una de les frases finals....i ho canvio per mi... Eternament satisfet. M'agrada coincidir. Una forta abraçada plena de sentit i d'humor, i junts, plena de sentit de l'humor.

Mira que hi he posat voluntat. He intentat, malgrat el meu alt grau de incultura poètica, de veure-la com a tal. Res de res, no ho he aconseguit… però… Com a conversa floral m'ha arribat! Potser sí que cada espècimen diu el paper que li toca. Vist [escoltat] d'aquesta manera, per a mi, ja és una altra cosa!
Em comprometo con a mínim a intentar-ho novament, però si no me'n surto, honestament, hauré de plegar!
De totes maneres, continua. No pot ser que hi hagi tanta gent equivocada… He de ser jo per força que no hi entenc un borrall.
-Joan-

Encisador poema, d'una senzillesa enganyosa, com la dels poemes grans que indefectiblement se t'escolen pels camins de la memòria.
Descripció de botànica i de l'escalfament global alhora, hauria de ser de lectura obligada als manuals de Primària i d'ESO.
Exagero? Bé, posem lectura recomanada. i gratis! Jugues molt bé amb les possibilitats de la pàgina, il·lustrant ametllers, palmeres, margallons... I el sol i el vent, com déus grecs de mirada olímpica que van a la seva i miren les criatures capricioses d'aquesta terreta nostra. Humanes, massa humanes...
Petons en aquesta tardor tan agradable que ens està arribant!
franz

I tot un plaer rebre els teus magnífics versos acompanyats d´aquestes imatges que tornaré a mirar més endavant.
Veuràs, Una quimera, el que són les ironies de la vida. Porto dues setmanes que no puc esccriure perquè vaig agafar una conjuntivitis de nassos (millor d´ulls!) i ho veig tot molt borrós. Entro al Web cada dia però només un parell de minuts. Just els que et dedico a tu per donar-te les gràcies pel teu comentari i la teva valoració.
Les dues ens estimem bojament la natura tot i que aquest cop crec que la tramuntana m´ha jugat una mala passada. De tota manera li ho perdono...
Ja vindran dies millors.
Una abraçada.
Mercè.

Original, ben escrit i amb una molt bona frase final.
Un poema complet!

Petons.

T' ho has treballat! Quin exercici més pulit.
M' agradat molt aquest festival poètic, visual, harmónios i divertit. T'atreveixes amb tot.
MOLTES FELICITATS!Ets molt hàbil!

Un poema d'hivern.
Un poema diferent a la poesia eròtica que conec.
Aquest és diferent, irònic, divertit, visual.
Descobriré més possibilitats de la teva poesia i de la teva prosa.
Aprendré.
m

Que maco aquest parlar de les flors i els arbres! M´agradat molt, un dels que més. potser per planer. L´altre dia ja te´l volia comentar, però els fotocopio per llegir-los millor i no sabia fer-ho treient les fotografies, que per cert son precioses. El un poema fresc, colorista i molt bé, que com els humans mai estem contents.

Una abraçada

Anaoj

Quin festival!!

Quina esplosió de colors, de vida, de vegetació i de paraules !!

Ja m'agradaria a mi ser un pardal per anar donat vols pels teus arbres florits !!

Ara picotejo un dàtil, ara ensumo una flor, ara em posao en una branca gronxat pel vent... i ara faig un quants xiulits d'admiració al teu poema vital i visual...

M

com complementa el meu relat
mes joios i viu, potser
les fotos ... molt maques .
t' agrada la natura
el vent els colors i les olors

mai et deceberà
una abraçada unaquimera
Avet_blau

p.d.
per cert les fotos les has de retocar
per posar-les aqui ?
jo les fotos les poso en :
lacoctelera.com/burcet

descripcions minucioses i converses quotidianes entre els eterns observadors del món i de tot el que passa en la nostra vida.
Aquests muts, per a nosaltres humans, representants de la natura mantenen un diàleg fresc, espontani i raonat al voltant dels temes que els preocupen en cada instant. L'estació de l'any: hivern; l'astre rei: el sol; els fenòmens meteorològics: fred, escalfor, vent, brisa... i les eternes discussions dels seus seguidors o detractors. Mai ningú està content amb el temps que fa!
La semblança final li dona un caire piadós al poema, fantàstic com tota la teva producció.
Una abraçada i un comentari eròtic que em queda pendent.
aiguasalada

preciós aquest ull teu per mirar el que ens envolta i posar-ho en paraules.
grácies per la visita i el comentari.
abraçada.

que t'agrada la natura i que observers sempre tot el que t'envolta!. De fet, imagino que si els arbres i les plantes fossin capaços de comunicar-se entre ells (no ho sabem) i si a més poguessin fer-ho amb les estacions, el sol, la pluja... (tampoc ho sabem), la conversa no seria gaire lluny de la que tu descrius. En el fons, és fàcil que també se'ls hi hagi contagiat una mica aquesta insatisfacció humana permanent que tant bé resumeix el sol amb la frase final.
Com sempre, Unaquimera, un plaer llegir-te i tambe una gran satifacció comprovar que la imaginació sempre va a més. L'idea de les fotos m'ha semblat genial.
Una abraçada molt gran

...sembleu criatures humanes"... amb això ho has dit tot. Però qui diu que, per una necessària evolució genètica, les plantes no acabin essent tan destructives com nosaltres?
I per culpa nostra, és clar.

De moment, Quelet, vull donar-te les gràcies i enviar-te una abraçada graaan,
Unaquimera

Imatges i paraules en simbiosi perfecta.
La conversa entre els diferents arbres, queda completa i enriquida amb la visió de les seves fotografies.
Bon resultat d’un treball diferent de creació, com sempre passa amb els teus relats.
Bona sort i tornaré.

Quelet

Jo sóc prou pagès i, a més d'entendret el que dius, m'agrada molt el com ho dius.

Ets amant de la natura i saps com demostrar-li el teu afecte.

Utilitzes l'axada literària per als solcs de tes paraules i d'un rampí especial gaudeixes per arrabassar aquellesles que no et plauen.

Auguri, ma pagesa lierària.


(auguri = italià)

Mossens

He sentit el xiscle groc de la mimosa, m'ha escalfat el sol daurat en mig de l'hivern, he vist el color rosat de la flor de l'ametller i he sofert per ella si tornava el fred, he desitjat que el vent fes marxar les fulles seques d'un marró torrat, he vist les arracades taronges de la palmera bressolades per l'aire massa càlid i al verd margalló a sota d'ella i he somrigut sentitnt al sol per damunt de totes les plantes, les petites meravelles diàries a las que no prestem atenció en el tràfec diari.

Gràcies per destacar cada detall, cada color, cada veu!
Una pinzellada d'afecte,
Aquarela

Que t' agrada la natura ,es més, estic bén convençut ,extraordinari!
Endavant!

Està molt bé això de posar il·lustracions als poemes i relats en general. Ja que tenim la possibilitat a l'abast, el millor és aprofitar-la. Jo, darrerament, també estic fent experiments amb les imatges (dibuixos i fotos) barrejades amb el text.
Dit açò, el teu text el trobe força poètic, i em sembla molt bo el diàleg entre tots els arbres (els nostres cosins).
Espere que presentes algun poema al concurs de Poesia eròtica... Almenys intenta-ho!
Una forta abraçada!

FRANCESC

PS Ja em contaràs la teua opinió del meu Mr. Hyde particular...

Una escena teatral en contrast amb el text anterior, del que parteix: quina de les dues es el miratge?

Et felicito de nou pel teu intent de no prendre tan en serio ni les paraules ni a tu mateixa!
Riure de tot sense mofes o trobar l'humor on abans havia drama fa salut! SB

Ho has fet molt be i ho has aconseguit, jo crec!
El final es dels teus, eh, jeje!
Ara em toca a mi i ho fare pro necessito una mica mes de temps, ja et dic algo!
Com tu vas, me faig un regal.

Llepadeta vaaaaaaaa
Xocolatina

quin contrast tan esplendorós, flors i paraules, bravo!

és una berreja aconseguida de delicadesa, poesia i humor.

M'agrada trobar autors que sàpguen dotar d'un to d'irònic i divertit, el seu relat.

Unaquimera, això és un plaer pels ulls i per l'ànima, felicitats i..., espero trobar-te un altre cop pel meu camí secret de RC, un petó.

aquest poema tan visual...
Èl diàleg entre els arbres entretingut i fresc.
La veritat és que aquest any plantes i animals estem fets un embolic amb aquesta calor anormal.
De fet m'has tornat a sorprendre, sortint-te de la teva línia, tot el que escrius està molt be i l'interes que provoca és inmediat.
Molts petons Unaquimera i felicitats de nou!!