Tot és poesia

Els homes,dones,i nens que passegen,
sense presa per aquest trosset de carretera
il·luminats pel sol
són poesia.
Aquella dona que arrossega
un cotxet de criatura,
pel carrer que fa pujada,
també és poesia.
La gran caserna i els bombers
que salven la jove que plora espantada
també són poesia.
L´escola quieta davant meu,
que ahir hi saltironaven
nens com pardals,
també és poesia.
Els arbres verds
de pàmpols diversos
que em miren compresius.
també són poesia.
I les cases, encara sense llum
que dintre seu reposa l´infant,
que hi ha un vell que recorda,
una noia que espera ,
la parella que fa l´amor,
també són poesia.
El castell senyor de la muntanya
que en les seves entranyes
amaga històries que un dia van ser
també és poesia.
El vent que suau es mou sense brogit
en aquesta hora matinera,
i el sol que ja vol escalfar,
també són poesia.
Perquè la poesia que és si no
un retall quiet, mut o crit,
de la vida que rellisca a prop teu?