ALARMA!

Quants anys dius que fa ja? Acabo d'adornar-me, gràcies a l comentari precedent, que estic a punt de complir cinc anys com a relataire! :-O
I encara hi ha companys de caminada ben a prop... quin goig! ;-))
Abraçades a tots i cadascun,
Uq

M’has ofert un bon relat. M’he adonat que fa cinc anys que el vaig llegir i comentar per primera vegada i em va agradar i sorprendre tant que encara el recordo, però dóna gust rellegir un bon escrit. És una llàstima que no publiquis més, encara que segur que segueixes escrivint.
T’envio una forta abraçada amb flaire de bosc.

tens l'habilitat de sorprendre amb alguns dels teus relats... poc m'imaginava jo que qui patia tant un rovelló...
fins ben aviat
joan

S'atansa la temporada boletaire, el bosc ja tremola. Com sempre sorprenen fins el final.
felicitats.
Avant! i..... un bolet cap el cistell .

S'atansa la temporada boletaire, el bosc ja tremola. Com sempre sorprenen fins el final.
felicitats.
Avant! i..... un bolet cap el cistell .

Quina riallada he fet en arribar al final. No m'ho esperava pas que es tractés d'un pobre bolet.
En començar a llegir pensava que la possible víctima era una persona, potser fins i tot una víctima de la Guerra Florida dels asteques -ja veus com m'anava la imaginació-. Més endavant m'he dit "no", ben segur que aquest relat té una bona sorpresa al final, potser es tracta d'algun animaló. Però un bolet mai no m'ho hauria imaginat! És boníssim que hagis creat un relat tan elaborat quant a la narració mateixa, al lèxic, a l'element de suspens i, de cop i volta, les expectatives del lector són sacsejades fins a la base d'un senzill bolet.
Una abraçada,
Shaudin

Ja se m'estaven posant els pèls de punta, sense ni imaginar-me el sorprenent final. Has sabut donar-li un tomb impressionant. Enhorabona.

La primera part crea un ambient de misteri.... curiós i interessant. Jugues amb l'imaginació del qui llegeix. Després la sorpresa d'un rovelló. Molt bo.

Un relat molt adient en aquests dies de tardor... Gràcies per avisar-me que no mirés els comentaris abans de llegir-lo, doncs m'hauria perdut aquest sorprenent final que li has donat al relat. M'agraden molt aquest tipus de relats. D'altra banda, coincidint amb alguns dels altres comentaris que t'hi han deixat, destacaria la riquesa del lèxic que utilitzes en els relats...
Gràcies per convidar-me a llegir-lo. Últimament no em puc conectar gaire per culpa de diversos problemes, però per poc que pugui intentaré llegir altres relats teus, perquè veig que encara m'en queden un bon grapat.
Una abraçada!

quina angoixa , no en som conscients que són éssers vius !
M'ha agradat tornar a llegir aquest relat, sobretot per la riquesa del lèxic i la forma. Tot i conèixer el desenllaç (ahir va fer tres anys que et vaig fer un comentari) he gaudit un cop més amb el "suspens" i l'acció trepidant de tota la trama.
Tens molta raó els relats de terror i l'humor tenen un alt grau de dificultat, ja veus jo sóc atrevida, i m'hi he llençat com qui és llença a la piscina sense saber nedar, és clar que sap que fa peu, o sigui que potser en la mancança de sentit del perill, potser començaré a fer les meves primeres braçades i si no passo d'aquí, doncs no ha passat res, no creus ?
Una abraçada tremolosa , no pas de terror , si no de fred !
Molts petons estimada Maite.
Núria

Alarma! Aquí hi ha una relataire que és capaç de fer un relat de por agafant com a protagonista un bolet! És increïble!

M'ha semblat fantàstic! Un relat que denota una gran riquesa lèxica i un notable domini del llenguatge. Amb suspens, sorpresa...

Et felicitoper aquest relat!

Ens veiem demà a la calçotada!

Núria Gausachs i Cucala

PS: M'ha fet gràcia trobar-me el primer comentari que et va fer la Gessamí_blau.

FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
relataire!!!

El teu amable convit m'ha permès recuperar aquest relat teu, que ja havia llegit i recordava bé -però no havia comentat, observo-.
Un tresor, certament. Algun relataire ha deixat dit que un s'espera una mica la sorpresa final. Bé, jo no recordo si me l'esperava o no, però sí és cert que, coneixent-te, el lector sens dubte va preavisat que al final tindrà el regal del gir que decanta la història cap a un joiós revers.
Una segona lectura permet, però, centrar-se en les parts que, jugant a l'equívoc, en realitat oculten el seu missatge transparent: "el terrible espectacle:" que descriu "l'arribada del botxí", els seus "ulls cruels" que s'abaten en "la descoberta de les víctimes, la rapidesa de les punyalades, l'esquarterament dels cossos."
Aquesta descripció no precisament amable de la nostra estirp humana és precisament i exactament el que l'anvers fixa a la nostra consciència, escampa l'alarma, ens permet veure'ns tal com som per uns moments i ... segurament, quan el sospir de descans final capgira aquesta incòmoda sensació, se'ns arrapa en algun raconet recòndit del nostre conscient. Avisant-nos de la nostra condició i remetent-nos a la densa nit dels temps on érem o caçadors o caçats.
I dit això, no em reca en absolut tornar-te l'abraçada.
franz

Hola Uq! (queda simpàtic això de les inicials, oi?
Feia dies que et tenia al cap. Feia dies que no estàvem en contacte i estic molt contenta de fer-ho.
Precisament avui (i et contesto a la teva pregunta sobre el tema ulleres fosques de la meva foto) m'acaben de donar l'alta de la meva llarguíssima conjuntivitis vírica: sis mesos inacabables medicant-me... no m'ho hagués imaginat mai!
Bé, doncs, vull celebrar aquest esdeveniment amb tu i he triat aquest relat teu qualificat d'humorístic perquè ja saps que aquesta temàtica se'm posa molt bé al cos.
He estat en guàrdia des que he llegit el títol. Aquesta "presa cobejada" perseguida per un "assetjador implacable" creen un clima d'angoixa en el lector que només s'esvaeix en el darrer paràgraf i en la frase que clou el relat. Final excepcionaaaal!
Penso que fer parlar un bolet o qualsevol altre objecte, guarnit amb el lèxic de la teva excel·lent collita pròpia, li dóna a qualsevol text un toc de tendresa, d'humanitat , de quotidianitat que et porten cap al vessant humorístic per ell mateix.
Sabia que el patiment no em duraria gaire i així ha estat. Molt ben trobat el tema...
Per cert, ara que ja som a les acaballes de l'estiu fóra bona cosa començar a preparar els cistells i les navalles per anar darrera d'aquestes preses tan bones per servir a taula amb una carn ben tendra de vedella amb suquet.
Ummmm! m'està entrant una gana.
Gràcies, Unaquimera per tornar a ser aquí després de les vacances i per comentar-me .
Seguiré cercant la teva prosa que és una meravella.
Rep una abraçada de relataire-boletaire com em diuen sempre per casa.

... tot i no ser boletaire. Gràcies Unaquimera per escriure, de tant entant, pels lectors a primera vista.
Continuaré llegint-te. Una abraçada!

Tens raó, sovint temin coincidències en els nostres treballs el que si més no, no deixa de ser curiós, també tens raó en el que em dius de que aquest text m'agradaria, així ha estat.
Es un original i esplèndid relat, amb gran riquesa lèxica i descriptiva, per tant acuradament escrit i que manté l'intriga fins el darrer instant, en el que ens sorprens amb el desenllaç propi d‘una gran escriptora.
Acull el meu agraïment, afecte i admiració

J.Lluís Cusidó i Ciuraneta

Sí, carai quin relat! original, imaginatiu i maco. Em tenia intrigada, fins al final no he vist de que es tractava. M´ha agradat molt , no es res nou que et digui que saps escriure molt bé i tens un vocabulari molt ric. Em costa comentar un relat encara no em sento segura al fer-ho, ja m´aniré acostumant. Es estrany que escrigui el dia de Nadal però ja ha marxat la familia i aprofito l´estona del dia que em queda per fer-ho, de passada aprofito per desitjar-te un BON ANY NOU !!

Petons Anaoj

Unaquimera! T'he fet cas i l'he vingut a llegir... ostres, un relat realment original i bo. El principi és molt bo, es mantè l'intriga i la por fins al final, i quin final! M'ha agradat molt.

petons!!

La veritat, es que el teu relat ja l'havia llegit, i com tots el vaig trobar molt bo, fresc, ràpid, amb un a prosa que enganxa, i no et deixa parar de llegir, o sigui amb la teva línia quimera, FANTASTIC.

Ara com home i caçador, la veritat es que no m'hi sento ni identificat ni ferit, tot el contrari, el enganys es poden produir d'infinitat de maneres, i no necessàriament tenen que venir de la part masculina, els dos sexes i estant tant exposats tant un com l'altre. I com a escriptora, evidentment no hi ha cap motiu personal en els teus relats, sinó malament aniríem eh !!
Per tant quimera una, un molt bon relat,

Una abraçada ja matinera, però no menys forta que si fos vesprera, acompanyada, avui si, de només dos petonets.

Josep Mª

PD. Dos només no, un farcellet per tu veina !!
Ah i gràcies per les floretes !!!, tu ja mentens eh !!!

Et felicito com a guanyadora i caçadora. Feia dies que havia de passar per la teva pàgina i mira avui aprofito l'avinentesa! Sempre agraeixo els teus comentaris.
Molt bo el relat del rovelló, tens al lector enganxat fins a l'últim moment. Ets especialista en crear suspens eh!
Llàstima que siguin tan bons, pobrissó! hehehehe!
Enhorabona per aquests relats que ens regales!
Fins el proper!
Una abraçada
mjesus

Ho sento pel rovelló però... a mi també m'agrada caçar-ne!!!! :-D

Enhorabona pel relat!

Que bonic! M'he encantat llegint l'altre relat, el del dia especial, i per poc no em perdo aquest, hauria estat una pena, perque he passejat entre fulles, branques, ombres, m'he anguniat, m'he encongit, he llegit amb inmovilitat total i... l'he trobat perfecte!
Resulta tan facil d'imaginar el que descrius amb tanta agilitat!
Quin passeig m'has regalat!
Tornaré a donar un altra passejada amb tu...

Ei, sort que s'ha acabat el patiment. Ja tenia el cor passat de voltes i sentia l'alé del botxi al clatell. Hauré d'anar més en compte al llegir-te per que ja tinc una certa edat i una més que certa hipertensió. Conyes a part trobo que el relat t'ha quedat genial. Vius dins d'una ampolla? Gràcies per la teva paciència en llegir-me. Jo seria incapaç de llegir dos relats d'un personatge així...

El teu relat m'ha semblat que inclou dosis magistrals i molt ben mesurades de "suspense" fins alcançar el clímax en el desenllaç. Com les millors pel·lícules de Hitchcok. I una altra circumstància que m'agrada molt: Humor negre.
Gràcies pel teu comentari...

Moltíssimes gràcies per la càlida benvinguda que m'has donat amb el meu primer relat. Això anima a publicar-ne més...
I a sobre resulta tot un honor que sigui una GRAN (sí, amb majúscules) relataire com tu qui em valori...

Els teus relats, sublims, sens dubte!

Fins aviat!

per dues coses... la primera, per no haver llegit tots els comentaris al teu relat abans de posar el meu... si ho hagués fet, la pregunta hauria estat diferent... on vius, es fa servir aquest mot, o l'has tret d'algun altre lloc?
la segona disculpa, es per la valoració que et vaig donar... realment, va ser un despiste per part meva, ja que, el que volia posar era un 9. Perquè un 9? dons, perquè un 10, per a mi, es com el cor del meu escrit... si ja esta ple, no i cap res mes... i per molt que m'hagi agradat el teu relat, estic segur que encara n'escriuràs de molt millors (es nota...) i un 10, voldria dir que ja has fet prou...
De totes maneres, em sembla que no tornaré a valorar cap mes relat de ningú, dons em dono compte, que no estic pas capacitat per valorar res del que escriguin els demés, sobretot, veien el nivell tant alt de molts/es que escriviu aquí. I... si algun relat no m'ha agradat gens, vol dir que no ha agradat a ningú? o nomes soc jo qui no l'entén?
Millor llegiré els que m'agradin, els comentaré si crec que tinc alguna cosa a dir i seguiré escrivint coses per a qui les vulgui llegir. Estar entre tots vosaltres, fa que pagui la pena de fer-ho...

Una abraçada ben forta...

Així que he començat a llegir-lo, m'ha "enganxat",
Intrigant i dinàmic fins al sorprenent i divertit final, aquest relat ,com d'altres dels teus , te ben merescut ser "Relat guanyador".
M'agraden molt els teus relats que vaig llegint quan tinc temps, darrerament vaig molt atrafegada, però vull dir-te que et tinc a Preferits.
Gràcies pel teus preciós comentari de la meva poesia Indigents, tens molta raó al dir que denota ràbia , tristesa, ...i més sentiments que no puc ni expressar.
Una càlida i llarga abraçada ,
Núria.

...sé si has volgut dir que un rovelló pot tenir por. Jo crec que si. No vull caure en el tòpic de que els humans ens estem carregant el món, però hi caic perquè potser tinc un xic d'humilitat.
Gràcies per la valoració escrita que has fet dels meus relats al comentari. M'anima.

Un petó.


Sergi

Avui he vingut, principalment, per agraïr-te, de cor, la teva benvinguda a Relats. No saps la il.lusió que m'ha fet rebre una abraçada així el primer dia que obria la porta i em presentava aqui sense conèixer ningú!
Com que t'he llegit, molts cops a més, em sento molt afalagada pel teu comentari i la descripció tant detallada del que t'ha arribat amb la lectura del meu primer relat. Venint de tu té molt de valor, t'ho asseguro.
Sóc una asídua lectora de molts de vosaltres, i des de fa temps a més, tot i que mai havia incorporat un comentari. Tenia clar, això sí, que ho faria quan fos capaç de presentar-ne un dels meus i jugar amb el mateix joc de cartes. Serà doncs, a partir d'aqui...
Una abraçada amb tant de carinyo com m'has fet tu.
Gessamí_blau

Molt original, ben treballat i juganer. Ens has ficat a la pell de la víctima, amb una ambientació molt acurada i un vocabulari ric i adient.
Quan li he fet una segona lectura me'n he adonat encara més de tots els detalls, potser perquè en la primera m'he deixat arrossegar per la força de les sensacions, que m'empenyien vertiginosament cap al final.

Ostres, pobre boletet, llàstima que estigui tan bo!

Gràcies de tot cor pels teus comentaris. T'envio una enorme abraçada, plena de somriures!

de temporada, ben pensat, escrit amb ganes de crear atmosfera, plenament aconseguida.
Algunes escenes, de película de culte.
Genial el final, entre sorpresa i broma ben gastada, profitosa.

Ens veurem, SB

siguis a la web, Assun!
Estic encantada de què hagis començat amb un relat meu... pots tornar quan vulguis, m'agradarà saber de tu una altra vegada.

Ah! i que facin profit els panellets!
Una abraçada càlida,
Unaquimera

utopica, m'alegro de què hagis arribat fins aquí saltant de comentari a comentari: és un camí com un altre!
Si vols tornar a passar pels meus relats, em donaràs una alegria gran...
Si vols saber més sobre el repte, ves als llistat d'autors i busca Guanyador/a del repte. O entra al fòrum i busca una entrada amb la paraula Repte i un nombre darrera.

Que provin les castanyes!
Una abraçada sincera,
Unaquimera

Aquest cop m'has sorprès de debò. No m'esperava en absolut que es tractes de un bolet.
Quina imaginació tan gran que tens .Amb fascina la manera que de una cosa tan senzilla, n'hagis pogut crear un relat tan intrigant. Posar-se a la pell de un bolet,tan bons que son i tan que m'agrada fer de botxí. Ara em farà pena collir-los i tot.
Gracies per haver-me fet passar una estona tan bona .
Espero que seguirem en contacte.
Una abraçada ben forta

Naiade

Com m'has fet riure.!
En realitat, de bon principi m'ho esperava, però....no has falla...m'has sorprés!
cuida't quimera.

Com m'has fet riure.!
En realitat, de bon principi m'ho esperava, però....no has falalt...m'has sorprés!
cuida't quimera.

Avui m'estreno en aquesta web i he començat llegint aquest relat...
Un altre dia tornaré amb més calma!
Assum

Mentre anava llegint el relat, pensava:que extrany no es el seu estil!, no per la forma sinó pel contingut. Al final m'ha sortit un somriue .Doble. He respirat tranquila i m'ha encantat la sorpresa al descobrir qui era la víctima.

m'agradat molt... per cert, he trovat una paraula que feia molt de temps que no sentia- una "xicra" d'esperança - xicra... pel bergueda, aixo feia referencia a una taça o pot molt petit. D'on ets tu, tambe vol dir el mateix?
Salutacions
Senshi

he vingut a parar a la teva pg a través d'un altre comentari. Fins al final no veus qui és el k pateix. Pobre rovelló. Fantastic relat. Que és aixó del repte?. Ho buscaré.
A10

Primer m'has alarmat, quan he començat a llegir m'has espantat, quan he acabat el relat m'has alegrat i per acabar he pensat que era apropiat, molt apropiat per aquesta epoca.
T'has inspirat en una experiencia real? ets una caçadora tu? jo ara m'ho pensare abans de tornar!

Una llepadeta per a tu,
de Xocolatina

el final, amb humor, sorpresa i suau ironia. Mai un rovelló ha tingut una tant meravellosa escenografia, ni a Edgar Allan Poe se li hauria acudit.
El bo del relat, per desgràcia, és que... podríem perfectament substituir el rovelló per una persona: el món és ple de víctimes innocents:
"En un mateix cercle corren assassí i víctima"
Un relat acurat, generós i poètic en paraules i detalls.
Jo també em permeto enviar-te una suau abraçada...
PD. Gràcies pels teus comentaris tan llargs, genrosos i animadors.

i des del principi m'has fet pensar que el lletreret d'Humor no podia ser, que allò era un relat de terror. Innocent de mi! Al penúltim paràgraf ja m'he començat a pensar que la cosa tindria un final ben diferent al que jo esperava des d'un principi. I quin final! Humorístic, català i a sobre de temporada.

Felicitat i fins la propera lectura.

especialment el llenguatge, el poder de la paraula que tan admiro... i les dues primeres línies que inicien el relat son àgils i punyents com una mena de sotracs, o millor encara, com dos cops de puny donats al ventre. Et deixen sense respiració.

Sí!!! M'has ben enganyat, sospitava mig inconscientment alguna cosa però en fi, que el relat és molt bo.

Per cert, molt ben rebuda l'abraçada, i doncs, què et pensaves?

Petons,
Lady Shalott

T'ho dic ben clar, mhas enganyat!
No tothom té un enginy capaç de fer un canvi de joc, passant de la por a l'humor - i sontir-sen - en poques paraules.
Endavant sempre!
Valentí Valent

No sé com t'ho fas, però sempre aconsegueixes enganyar-me. Mira que paro atenció, que sé que t'agrada jugar amb els lectors per reservar-los una agradable sorpresa... però mai et segueixo com cal, i sempre fas que els teus relats siguin un gaudi exquisit, unes petites perles o bombons que et sap greu que se't fonguin a la boca.
Aquest relat m'ha encantat. Primer, com descrius la situació tensa en la que es troba el narrador; com, de manera magistral, introdueixes alguns elements que destaroten una mica, simples introduccions del que vindrà després... I el final, traient-li ferro a tot plegat, fent-te notar que l'ànsia era abstracta... o no, o posant-nos a la pell d'un rovelló. Increïble tot plegat.
T'ho torno a dir: m'encanta com escrius, la sensibilitat que hi poses i la teva inigualable originalitat. Gràcies per fer-me, fer-nos, passar aquestes estones tan agradables de lectura.

Una forta abraçada.

Arbequina.

molt i molt i molt! Perque està ben escrit i fa por, pro tambe pel final que fa... No! no nem a desvetllar sorpreses!
Continua aixi, noia!

Sort,
Pell

T'he deixat un missatge en el forum... graciesss!!!

mmm tan bons que són!
em pensava que era un assasí esbojarrat!
bé de fet al collir bolets els assessinem també.

Uq, quina imaginació i quina narradora estàs feta!

M'encanta com escrius!

petonassos!

gyps

Amb sentit de l'humor, amb desenllaç inesperat. Amb tètriques paruales que fan i desfan velles pors humanes,; amb tota la "conya" que cal per ser mediterrani.
T'has guanyat el deu!
Salut i molta rebolica!
PS. Jo ja n'he trobat. Primer, pocs, a Mosqueruela (Terol); després, ABUNDANTS, a dojo, a l'"Alto Tajo".

Hi ha en aquest relat un parell de paraules emprades en un sentit allunyat del més habitual.

Xicra: Per extensió del concepte literal ( tassa petita, emprada per a prendre xocolata desfeta ) i en sentit metafòric, dosis curta o escassa d'alguna cosa que hom pot considerar dolça o desitjable.

Escola: En sentit immaterial, allò que fa aprendre, especialment per experiència.

Una abraçada ben forta a tots els lectors,
Unaquimera