Petit conte

PETIT CONTE
UNA VEGADA MORTA, NI GALL NI GALLINA

Una vegada va morir una dona de setanta anys, les dues filles van dir: La mare volia esser incinerada. Doncs fent-ho, costa el mateix que un enterrament (la dona ja s'havia pagat tot el necessari perquè la treiessin d'aquest món). Fent servir alguna llagrimeta per complir la mare va esser incinerada. Una filla va dir: La mare volia que les cendres fossin escampades per un lloc que fes molt de sol. L'altra afegia, a ella li agradava molt el mar, sobretot nu a l'hivern. Doncs podríem llençar les cendres al mar. El proper diumenge al matí, deixant els nens a casa, no cal explicar-los res, l'avia ja no hi es, no cal dir els hi que al escampar les cendres l'avia estarà molt contenta de barrejar-se amb l'aigua neta i blava, per ells podria ser un bonic record. No cal. S'aixequen no gaire aviat, agafen un cotxe últim model i es diuen: Podríem anar a Castelldefels a buidar l'urna, es a prop i no hi haurà caravana. I posant en el DVD una cançó moderna i alegre llisquen per a l'autopista. En arribar diuen: Llença-les tu, no tu, es igual, dona'm. Llençat sense mirament, ho observen un moment mentre les cendres es barregen amb l'aigua. Ja està, anem. Altra vegada la música, cap a casa els marits hauran preparat una bona paella . L'endemà potser una filla dirà: Es una llàstima que la mare hagi mor encara força jove, l'altra filla diu: Tenia encara moltes il·lusions i ganes de fer coses, Si, però ja havia viscut la seva vida. Al cap d'una setmana. Mira avui fan a la televisió aquella pel·lícula que tan li agradava a la mare. Al cap d'un mes. Haurem de buidar el pis i llençar tots aquells papers que ella havia escrit i aquelles cartes que amb tanta cura sempre ha guardat. Sense cap curiositat, tot en una bossa de plàstic i al contenidor més proper. Al cap de tres mesos mai més van anomenar la mare.

Però les cendres d'aquella mare i avia no es van dissoldre en la immensitat del mar, es van quedar enganxades en la cresta d'una petita ona a prop de la platja i la gent va començar a dir que quan es banyaven sentien una bonica veu que els explicava històries.