L'au desitjada

Un relat de: anaoj

L´AU DESITJADA
Noto que l´au desitjada
vol entrar fons dintre meu
i jo no li posaré traves
ja que l´he enyorada llarg temps.
Se que una vegada fet niu
I sentir-se aclofada,
ella em pot fer patir molt
malgrat l´hagi desitjada.
Em donarà goig de viure
breu felicitat celestial,
però quan ella es trenqui l´ala
el meu plor farà esglai.
Però fa tant de temps que no la sento
dintre meu alborotar
que malgrat patir, plor i turment
la desitjo i la desitjo
i dono gràcies al cel
de tenir encara forces
de voler-la aprop meu.
Perque vull notar que sento
I vull escollir el sentiment
I vull notar l´escalfor tan grata, tan sorprenent
com si fos la primera vegada
que l´ au voles dintre meu.


Comentaris

  • Viure![Ofensiu]
    Unaquimera | 20-03-2007

    Aquest poema pot resultar una paràbola aplicable a moltíssimes coses que, en un moment donat de la vida, tornen a suposar una elecció per a la persona que d'alguna manera ja ha viscut situacions semblants i coneix que qualsevol fet té dues cares: que la felicitat comporta la por a perdre-la, que el goig porta aparellat la pena, que les rialles a la curta o a la llarga comparteixen espai amb alguna llàgrima... però que tot això, com la tardor i la primavera, són fases i formen part de l'existència...

    M'ha agradat molt el vers que diu:
    "... vull notar que sento
    I vull escollir el sentiment"
    Sempre admiro la capacitat de decisió, feta amb coneixement, assumint els riscos i demostrant la voluntat de ... viure!

    T'envio una abraçada amb moltes forces,
    Unaquimera