molts racons per descobrir i per explorar. Desprès de la dutxa, desprès de la sal, tan se val. Qualsevol moment és únic per experimentar pell amb pell. He descobert aquest relat teu , que no deixa indiferent.
una abraçada

Carai amb l'avi i carai amb en Carmel!! m'has fet riure. Enhorabona, segueix així.

magnífic!! Trendesa i puresa van de la mà del teu relat.
Amb ulls ben vius, amb ulls ben grans en Jaume veu, sent i gaudeix.

una abraçada. Ens llegim

no hi ha res que trenqui els records. I els que no hi són, continuen dins nostre. JO tinc record de cadascun dels companys de 4 potes que he tingut al llarg de la meva vida. I encara somric pensant en les seves anecdotes, en tot el que em donaven...

Genial. com tot el que escrius. Un relat que invita a trencar les normes...
una abraçada literària.

"i quan ja m'hagis fet inmortal...".. m'encanta la teva idea de plasmar-nos l'un a l'altre en tinta, de fer-nos inmortals en la teva terrasa de vida i amor. Bonic poema que emana amor, emoció, il.lusió!!! i és que la vida és tot això i més.

M'afegeixo als comentaris: la felicitat sempre va de la mà del nen, per tant podrà aprendre millor, viure millor i crear millor.

Un començament de vacances genial. Ple de llum de colors, ple de sol i de lluna. M'ha agradat molt com expresses un moment tan íntim amb paraules tan delicades, tan ben trobades per descriure l'escena. Segueix així!!!

Ânims Josep Maria!! i a pels 5000 més, tu que saps com treure el "suc" de qualsevol quotidianitat.


una abraçada.

Gràcies pel teu relat. Em recorda els meus estius. Les meves rotllanes i sobretot els meus amics.

Simplement genial. Dos cultures, dues dones. Dues vides. Però els mateixos problemes i conflictes amb fills i marits. Dues societats. Un únic problema
M'encanta com has descrit la quotidianitat dels nostres móns.

Una abraçada Aleix.

Uf.. què dir que no t'hagin dit ja en anteriors comentaris...La Laia s'aferra a l'esperança des del buit, desde la indiferència del seu entorn..però és la bèstia la que trenca el seu món ja trencat. Paraules exactes has utilitzat en aquest relat per copsar una realitat massa real, per desgràcia.

Enhorabona.

el temps és un tresor. Segons o minuts o hores. Hem de gaudir-ne al màxim

no havia llegit res teu fins ara però la veritat és que amb aquest relat teu he pogut disfrutar de la ironia . Molt ben escrit

tornaran però, les hores altes. I tornarà la llum, la vida i l'esperança. Tot té solució. Fins i tot en hores baixes i l'ànima perduda sempre hi ha quelcom o algú que ens ajuda a pujar.