Mai més l'odi

Un relat de: llpages
No odieu mai res ni ningú; aquesta és la premissa major cap a la convivència pacífica.

Si no voleu escoltar la cavalcada creixent dels quatre genets de l'Apocalipsi; si no voleu ser víctima dels horrors de la guerra que omple els cementiris, cal que no odieu mai res ni ningú.
I què no hem d'odiar mai? A qui no hem d'odiar mai? Cap bandera, cap símbol, al soldat enemic, a l'opositor polític, entre tants d'altres, res ni ningú sota cap concepte.
La insígnia de l'invasor, l'esvàstica nazi, al terrorista, a qualsevol enemic se'l combat, se'l guanya, li cau tot el pes de la llei i se'l condemna, però mai se l'odia.
"La tragèdia de l'odi és no poder-lo satisfer", diu el filòsof francès Edgar Morin. Qui odia, mai en té prou, mai se sent assedegat.
Allibereu-vos de l'odi que encega i impedeix de raonar. Si no sou més llestos, us allunyeu de la victòria, i cal vèncer l'opressor a tota costa.
No regueu mai la llavor de l'odi, fa créixer l'espiral de la violència sense aturador; regueu la llavor de la justícia que preval per damunt de qualsevol abús precisament perquè està fonamentada en el seny i no pas en la rauxa de qui odia.
Per assolir qualsevol acord que acosti les parts en litigi, si hi ha la voluntat d'entesa que passi per un debat civilitzat, cal anorrear l'odi de soca-rel, només després pot encetar-se un diàleg amb garanties d'èxit.

No odieu mai res ni ningú; aquesta és la premissa major cap a la convivència pacífica.

Comentaris

  • Gràcies [Ofensiu]
    Prou bé | 18-08-2024

    Gràcies Lluís per una reflexió amb tant contingut per reflexionar.
    Una gran veritat, No Odi, Sí Justicia.
    I quan busques la justícia i no la trobes tampoc és excusa per a l'odi.
    Amb total cordialitat

    (Sembla que uns quants ens hem posat pensatius)

l´Autor

Foto de perfil de llpages

llpages

232 Relats

1053 Comentaris

303419 Lectures

Valoració de l'autor: 9.86

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l'any 1964. Sóc químic i treballo a la indústria farmacèutica catalana. A banda d'escriure, sóc un gran aficionat als escacs, la música clàssica, el jazz i el col·leccionisme de llibres antics de química. Els relats humorístics són els meus preferits, potser perquè són els més difícils d'escriure.