Mai més l'odi

amb tot el que dius. Si tothom pensés així no tindriem les guerres i les absurditats que ens envolten constatment. Enhorabona per aquesta reflexió. Bona Diada i moltes gràcies pels teus comentaris als meus relats.Aprofito per dir-te que crec que es poden estimar cases, paisatges, llocs, animals, plantes, països, etc. malgrat no siguin persones. És una questió de sensibilitat i, coincidint amb el que dius a la teva reflexió, crec que ajuda a sentir-se be en aquest món. Cordialment, Magda

Tant de bo els teus precs els escolti algú i poguem conviure amb més Pau. Malgrat tot, és molt difícil no odiar, veient i vivint les barbaritats que ens envolten. M’ha agradat molt aquest canvi del teu to, habitualment satíric. Molt bona reflexió, Lluís. Una forta abraçada.

Aleix

I no estar amb l'odi, perquè on anem a parar amb ell. Una bona reflexió sobre l'odi, on expresses el fet d'estar de viure. L'odi no porta a res.
Cadascú té la seua opinió, sobre això.

Cordialment.
Perla de vellut.

Quan en Joan Colom diu: “La subscric, però agafant el rave per les fulles: precisament perquè en el nostre món és impossible no odiar, la convivència pacífica és un horitzó que no assolirem mai.” , hi estic d’acord, ho consideraria utòpic pensar que podem acabar amb qualsevol tipus de violència engendrada per l’odi, però també cal educar en aquest sentit i potser, al llarg del temps, minimitzaríem els conflictes que suposen morts i destrucció. Si podem pujar el nivell de convivència, per poc que sigui, fem del món un lloc millor per viure.
Quan el SrGarcia diu: “L'excés de bonisme també és dolent; no arribar a l'odi, no vol dir que no puguem defensar amb fermesa les nostres conviccions.”, li recordo que he escrit el següent: “[…] a qualsevol enemic se'l combat, se'l guanya, li cau tot el pes de la llei i se'l condemna […], per tant estic defensant que cal protegir les nostres conviccions, però sense odiar, aplicant la llei i punt.
Agraït pels comentaris!

Bon día!!! Responent-te al teu comentari del meu relat "evasió.salut mental" dir-te que anaves molt ben encaminat. En el meu cas és la bicicleta la meva evasió. On soc I puc estar bé... Evadir-me. Pero qualsevol cosa o lloc és bona per la salut psíquica.. Una abraçada

Sabia que m'havia deixat alguna cosa i ara me n'he recordat: com que el teu comentari "Dubtós" al meu relat "Història apòcrifa" (05/08/2024) evidenciava que no havies acabat d'entendre'n el metatext, vaig pensar a incloure una explicació quan publiquessis un nou relat i te'l comentés, però amb la passió del comentari precedent me'n vaig descuidar. Ara ho faré:

El relat consta de tres paràgrafs. En el primer explico què és un döner kebab i qui era i què feia Vlad Tepes als presoners turcs. En el tercer explico què feien els turcs als presoners cristians i el significat al·legòric del döner kebab. Separant els esmentats paràgrafs, el segon, molt curt, diu: "Fins aquí, dues realitats objectives. I a partir d'ara, deixant volar la imaginació, una història apòcrifa que les lliga, no apta per a esperits sensibles:". És a dir que tant el suplici turc com el significat ocult del döner kebab són totalment invencions meves.

Aquesta vegada ens posem seriosos, i comences i acabes amb una sentència que sembla incontestable: "No odieu mai res ni ningú; aquesta és la premissa major cap a la convivència pacífica". La subscric, però agafant el rave per les fulles: precisament perquè en el nostre món és impossible no odiar, la convivència pacífica és un horitzó que no assolirem mai.

Com que no vull perdre'm en disquisicions ideològiques (el Materialisme Dialèctic, per exemple, postula que la lluita de classes és el motor de la Història), em limitaré a una realitat present: la massacre que l'exèrcit israelià està perpetrant a la Franja de Gaza, amb el balanç actual de 40.000 civils palestins morts i moltes poblacions arrasades. El pretext de rescatar els israelians segrestats per Hamàs i destruir aquesta organització, no justifica aquests "danys col·laterals": està clar que les vides i els bens dels palestins no valen el mateix que els dels israelians, com fa anys s'anava veient a Cisjordània, amb els assentaments de colons jueus.

El responsable és només Netanyahu? El seu govern? Els qui el van votar? Els israelians que sovint es manifesten reclamant encara més rapidesa en l'acció armada contra Gaza? Els EUA que hi segueixen enviant armament? El Consell d'Europa que mira cap a un altre costat? És possible no sentir-se avergonyit com a ésser humà? És possible no odiar?

Home, molt diferent del teu estil habitual; s'assembla més al de Joan G. Pons que a altra cosa.
Això de l'odi sempre desperta controvèrsia, recordo el filòsof que tenia el lema: "Ni riure, ni plorar, ni detestar, només entendre". També deia que l'odi és una passió baixa.
Potser ara l'odi té tants partidaris (només cal veure Twitter) perquè s'entén que és l'antídot dels excessos bonistes. Sempre tenim tendència a anar d'una vora a l'altra. L'excés de bonisme també és dolent; no arribar a l'odi, no vol dir que no puguem defensar amb fermesa les nostres conviccions.
Per tota la resta, molt d'acord amb el teu assaig; n'espero més.

odiar et fa dèbil, odiar et buida, odiar et desconsola en no trobar el consol del que podries odiar i voldries erradicar

amunt l'amor!!!! amunt la pau

gràcies pels teus comentaris encoratjadors!!ens llegim

significa enveja i revenja sense cap mena de control, i només condueix a augmentar l'odi sense tenir en compte cap altre paràmetre. Quina reflexió més bona que has fet llpages.

Una abraçada.

Rosa.

L'odi com l'enveja són dos actituts que a voltes és complementen o van de bracet. Odiar requereix al meu entendre un sobreesforç ànimic que qui el viu a la curta o a la llarga afecta la salut mental i física. La teva reflexió assenyada i concisa és com un manual per a no caure víctima d'aquest sentiment de repulsa devers a algú i que provoca el desig de produir-li un mal o que li passi alguna desgràcia. Espero que aquesta nova temàtica que has encertat en els teus relats no sigui la darrera, doncs m'ha encantat de la manera entenedora que ho has explicat.

Tu estimes
Ell estima
Nosaltres estimem
Vosaltres estimeu
Ells estimen

Gràcies Lluís per una reflexió amb tant contingut per reflexionar.
Una gran veritat, No Odi, Sí Justicia.
I quan busques la justícia i no la trobes tampoc és excusa per a l'odi.
Amb total cordialitat

(Sembla que uns quants ens hem posat pensatius)