LA TERRA ESTÀ TRISTA

..en el teu poema està trista però hi ha esperança i també progressos com la recuperació de rius abans completament contaminats, etc. Però, certament, preocupa la degradació. Moltes gràcies pel teu amable comentari al meu relat. Una abraçada, Magda

Molt agraïda pel teu amable comentari al meu últim relat.
Ens seguim llegint.
Rosa.

mentre hi hagi record la terra viurà en nosaltres

enhorabona!!!

Impactant Relat, ple de tristesa, sensible i ben explicat. Animo a donar-li un bany d'alegria conscient. Un brindis al optimisme.
Agraeixo el teu comentari al meu Relat sobre la Bondat.
Salutacions molt cordials, PERLA DE VELLUT.
.....................

La Pau i la tranquilitat del camp
Es una pena que es perdi tot
Molt bon relat! Gràcies Perla de vellut!

La Pau i la tranquilitat del camp
Es una pena que es perdi tot
Molt bon relat! Gràcies Perla de vellut!

La Pau i la tranquilitat del camp
Es una pena que es perdi tot
Molt bon relat! Gràcies Perla de vellut!

Quantes coses estem perdent al camp! Una de les que també enyoro són els cants dels pagesos i, sobretot, de les pageses. Jo en coneixia unes germanes que cantaven com els àngels. On ha anat a parar tota aquesta cultura i tradició? Bon poema, reivindicatiu i clar. Una abraçad.

Aleix

Una bona poesia, Perla de Vellut. Tractes un tema molt just que a molts ens fa cavil·lar

La relació amb la terra ha anat canviant molt; fa segles tothom tenia fam de terra, es feien rompudes i es construïen marges, tot per tenir-ne un pam més. Després es van començar a abandonar les terres menys productives, ara l'abandonament és generalitzat.
No sé com pot acabar tot això, m'imagino una agricultura de finques enormes amb pocs treballadors i molta tecnologia. La figura del pagès (o llauraor, com en dieu a València), s'anirà extingint a poc a poc.

Jo que vinc de pagesos per banda de pare i llauradors per mare i hi vaig treballar deu anys de la meva joventut al camp...sé del que parles. És molt trist el que està pasant i el que pasarà d'aquí poc quan la gent que encara la treballa deixi de fer-ho perquè ja s'hauran mort. El teu poema palesa molt bé i amb exquisida emoció aquest sentiment que molts de nosaltres vivim quan caminen pel camps. Enhorabona?

Jo que vinc de pagesos per banda de pare i llauradors per mare i hi vaig treballar deu anys de la meva joventut al camp...sé del que parles. És molt trist el que està pasant i el que pasarà d'aquí poc quan la gent que encara la treballa deixi de fer-ho perquè ja s'hauran mort. El teu poema palesa molt bé i amb exquisida emoció aquest sentiment que molts de nosaltres vivim quan caminen pel camps. Enhorabona!8?

Bona vesprada Perla de vellut,

una relat molt bonic,
i m' ha encantat llegir-lo,
he gaudit llegint cada paraula,
cada descripció.
i se sent l' amor en l' aire al llegir aquest relat.

Gràcies per els teus comentaris als meus relats.

Espero poder continuar llegint-te, espero el teu pròxim relat.

Una abraçada

Noia Targarina

Bona tarda, perla de vellut:

I tant que està trista aquesta terra i no para de queixar-se com pot...
T'aplaudeixo per aquest poema tan ben aconseguit.
Has denunciat en ell una situació que vivim tots, tant els que vivien de la terra com els que no. El problema és general i ens afecta a tothom.

Crec que haurem de posar-nos a escriure llegendes d'aquestes hortes. El camp inspira a viure i inventar històries.

Una abraçada i bon setembre,

Helena

que amb aquest bell poema has transmès el patiment d'una terra mal tractada, i que ara tots en paguem les conseqüències. M'ha agradat moltíssim PERLA DE VELLUT.

Una abraçada.

Rosa.

Ara per ara, per fugir del mundanal brogit cal anar a la lluna. Allí, en absència d'aire no es propaga el soroll.

Un bonic i anihilador inventari elegíac de les pèrdues que, aniquilats pel confort, difícilment tornarem a recuperar.

De tots els poemes que tens aquí publicats, aquest és un dels que més m'ha agradat, transmet molt bé el que està passant amb el camp. M'has fet sentir la nostàlgia d'altres temps i també l'horror del que nosaltres mateixos ens hem fet. Gràcies.