Sempre primavera

però això pel que fa referent al cos, sotmès al pas implacable del temps, mentre que l'ànima ja és una altra cosa, i està bé que ens ho recordis amb aquest bell poema. Agraït, ales de foc!

És primavera quan floreix l'amor, a l'estiu crema la passió, a la tardor la calma apareix precursora de l'hivern a la vora del foc.
Sempre eterns? Enhorabona!
Amb total cordialitat

Un poema preciós, on es nota la vida assaborint la música, la brisa i la primavera.
Amb molt bona rítmica. M'ha agradat molt, Ales de foc.
Una abraçada.
Cordialment.

altera els cors, la vida neix per tot arreu, i podem ser feliços si sentim que el nostre esperit tambe torna a néixer, però que en fem de l'estiu que tota cuca viu?, i la tardor, amb la sentor de les fulles del sotabosc?, i l'hivern quan expliquem contes a la vora del foc?
Un poema molt bonic.
J

i eterna primavera, on tot és brisa, calma i música, sempiterna vida serem.

Molt original ales de foc.

Rosa.