JUNTS

com una cançó..

Dubtes en negatiu i després en positiu, un bon recurs per el poema.
M’ha agradat tal com està escrit i també el què diu. Tan de bo sigui veritat per totes les persones que caminen agafats de la mà per fer el camí de la vida.

Llegint aquest poema en veu alta t’adones de la seva musicalitat. És molt sensual. Me l’imagino en la veu d’un músic, tocant la guitarra. Enhorabona per la filosofia que desprèn. Una abraçada.
Aleix

Jo com tota la vida he caminat sol, i això que vaig néixer bessó, aquest poema teu em té encuriosit per saber el que representa anar junts en el camí de la vida. Suposo que és més fàcil, perquè quan un defalleix l'altre li fa de crossa. Recomano a tothom tenir parella encara que crec que és un treball feixuc per la compressió que home ha de depositar. Però alhora gratificant pel que representa compartir espai i temps sota l'aixopluc de l'amor.

Quan no calen paraules perquè junts ja s'intueix l'un a l'altre... Preguntes retòriques perquè el temps confirma que aquest "sí" va molt més enllà d'un "Junts". És molt bonic fer balanç i pensar que fa molts anys que caminem junts.

M'ha agradat molt la reflexió en aquest poema i tal com l'has plantejat.

Una meravella de poema. Gràcies per compartir-lo!

junts de la mà omplirem el futur. Teixirem els somriures que ens omplen, que ens cuiden..Junts tu i jo.


enhorabona

Moltes preguntes que fan pensar, entre caminar, agafats, lliures, recordar i també si hi ha un final, que no coneixem. Però la mort no saben si vindrà algun dia.
Cal amar en la vida i recordant el passat.
Com per a posar-li música apropiada.
Enhorabona: Prou bé.

Que passes un bon dia.
Una abraçada.

(Gràcies per comentar-me el meu relat el Campanar poble).

Com deia el poeta, es fa camí en caminar. Tant de bo poder mirar enrere i veure que l’hem fet acompanyats de la gent a la que estimem. Bonic poema.

Preguntes sense resposta, però plenes d'esperança. Els dubtes es resolen quan s'aparquen les pors i ens fem partícips de l'acció.

Un bon missatge i un bonic poema.

Rosa.

Bon dia, Prou bé:

Un poema que invita a pensar-hi. No tothom pot gaudir de la seua idea.
Admiro aquestes persones a qui va dedicat.
Destaco la importància d'estimar-se, ser amants amb les mans entrellaçades malgrat el temps avanci i continuar junts fins al final.
La memòria s'encarrega de revifar els bons moments passats.

Una abraçada,

Helena

si junts caminarem amb les mans enllaçades, si junts avançarem protegint-nos dels mals, si junts revifarem els bons records passats o si junts passejarem sempre, fins al final? Fa pensar, oi? Jo no ho veig tan clar. Però, per damunt del dubte, trobo que estem davant d'un poema maco de llegir i que fa reflexionar. Agraït, Prou bé!

Bona vesprada Prou bé,

un bon relat i una bona reflexió!

M' agradat molt.

Espero el teu pròxim relat per continuar llegint-te

Gràcies pels teus comentaris al meu relat

Una abraçada

Noia Targarina