I la vida, per quan?

El pas del temps és un dels grans temes de la poesia, conjuntament amb l'amor i les injustícies. L'ahir ja ha passat, el present passa ara i el futur, ja en parlarem. Bon poema i bones reflexions. Una abraçada.

Aleix

Bon dia, ales de foc:

Un poema que eleva el PRESENT al màxim, avui en dia anem massa de bòlit i no ens aturem a gaudir de l'instant, de l'ara. Veig que tu sí, en canvi.
Un poema que m'ha agradat i he afegit a preferits.

Bons desitjos per a la setmana que comencem,

Una abraçada,

Helena

Totalment d'acord! Perdem massa temps planejant, organitzant, pensant, per un futur o enyorant i lamentant el passat... I el que ens manca és temps per viure precisament el present!

M'ha agradat molt aquest poema on tan sols el títol ja et sacseja.

Gràcies per compartir-lo!

Tota una invitació a aturar-nos a gaudir del present i evitar que la vida se’ns passi sense adonar-nos. Felicitats.

Viure el present és el millor per a la persona, i estimar sempre.
Sí, el temps és que passa volant.
Tens raó, amb el temps visquem i gaudim.
Enhorabona, Ales de foc.
Cordialment.

amb paraules senzilles i tendres. M'ha agradat!

Viure dels records del passat i anhelar el futur, és un gran error, el present és l'única realitat que podem viure plenament.
Molt bonic i encertat.

Moltes gràcies pels teus comentaris

Salutacions ales de foc.

Rosa.