Una visita inesperada

Ring… Ring… Ring…
– Renoi! Qui deu ser ara, a aquestes hores?

(És clar que “aquestes hores” només ho són per a mi, que em retiro aviat.Vaig a mirar qui és.Caram!, si és la neta gran! Quina sorpresa!)

– Ara t’obro, Daniela. Puja!

(Entra la Daniela i s’abracen)

– Hola! Iaia! Et veig molt bé.
– Vols dir?
– Sí, i tant!. No sé encara ben bé què és… però… sí fas molt bona cara!
– Ah! Potser sí…Passa, passa que et preparo un cafè i menjaràs un tros del pastís que vaig fer ahir.

(L’àvia i la neta van passadís avall. La neta al darrere).

– Quina alegria que m’has donat! Ja saps que mai en tinc prou!
– Prou? De què?
– Doncs, de veure’t. Carat! És que cal dir-ho tot?
– Ai! Iaia! A mi també m’agrada estar amb tu, però…
– Sí, sí, ja ho sé que estàs molt ocupada. El cau, els estudis, les feines que vas fent, els amics el… nòvio…
– Vinc sempre que puc…
– Ja m’ho crec, ja… Au tasta el pastís, a veure com el trobes.
– Ummm!, boníssim.

(L'àvia i la neta es posen a xerrar. La Daniela té molt per explicar i l’àvia molt per escoltar fins que…)

– Ah! I així, què és el que em trobes diferent?
– Ummm!... ja ho sé! Camines molt lleugera!
– Vols dir?
– I tant! Si és que ranquejaves molt. Mal als genolls, em deies.

(L’àvia es mira la neta i li fa un gran somriure)

– Mira com ets! Només tu ho has captat! Com aquell cop que només tu vas veure que el brou de l’escudella era daurat. Te’n recordes?
– No. Iaia, no sé què vols dir…
– Mira!, tu fixar-te en tot sí que ho fas. Deu ser per aquests estudis de la universitat que ja s’ho porten. Ara recordar, el que és recordar, mai de res…

(L’àvia i la neta riuen a cor que vols)

– Així iaia, explica’m, què has fet?
– Mira! Ja no em fan gens de mal els genolls! Com un miracle!
– I això? Un metge nou?
– No. No. Cosa de les xarxes! Ho vaig descobrir per internet. Un remei natural. Ep! No et pensis.
– Ah!, què dius, però si acostumen a ser enganyifes!
– Doncs mira! En aquest cas, oli en un llum!
– I, quin és aquest remei miraculós?
– Acosta’t que te’l diré a l’orella. No sigui que algú em senti i faci córrer la brama.

(I la Daniela escolta el secret de l’àvia i fa un ohhhhh! amb els ulls ben esbatanats)

– I ja veus els resultats, estimada!