Cercador
BELLA VELLESA
Un relat de: Rosa Gubau- Compartir:
BELLA VELLESA
Pinzells de pell envellida,
que aboquen històries de joia i tristor.
Senectut difuminada amb pinzellades serenes,
aquarel•les nacrades i matisos daurats.
Gestes esculpides amb passió i mestria,
en llenços que el pas dels anys ha frunzit.
Memòries de vida, radiants de llum pròpia,
que enalteixen sentiments i lloances.
Quadres sublims emmarcats amb fustes nobles,
pètals de flors, i aromes de sàndal.
Pous replets de saviesa, que nodreixen primaveres,
amb belles pintures que brollen de l’ànima.
Bella Vellesa.
Rosa Gubau.
Comentaris
-
La pell que es fa vella. [Ofensiu]PERLA DE VELLUT | 17-08-2024 | Valoració: 10
Un poema impressionant que m'ha agradat moltíssim!
No sé com descriure'l, però diria que és la bellesa de la vellesa. Una bona combinació.
Preciós, Rosa.
Cordialment.
-
Bell poema [Ofensiu]Prou bé | 17-08-2024
Que descriu la vellesa i la fa bella i plena.
Imatges evocadores i jo, que no hi entenc gens de poesia, però sé si un poema m'agrada et dic que l'he trobat fantàstic, perquè m'ha arribat!
Amb total cordialitat
l´Autor
80 Relats
1242 Comentaris
49713 Lectures
Valoració de l'autor: 9.93