m'ha agradat molt, sobretot lultima part!
És potent i clar:)

man vingut imatges elegants al llegir aquest relat. I una olor a menta que m'ha portat molt records...gràcies!

els pares són l'única cosa incondicional...

m'ha recordat a la pel·lícula 'Up'. Tot i ser de dibuixos animats, expressa molt bé aquest sentiment de solitud i enyorança. És realment maca, i el relat també!

amb la intensitat amb què acaba el text...
Té molta força.
un petó!

qines paraules més maques...

"Preferiria ser desert
que viure amb el pes
de saber que no hi ets,"

de debó que m'ha transmès moltes sensacions...enhorabona!

fa més mal el silenci que les paraules, diuen.
Molt bon relat!

DAAALE!

Aquest també m'hagués agradat més si fos més llarg! M'agrada molt l'actitud que li dones al principi i al final al protagonista, però necessitava més detalls, és una mica curt.
:)

m'hagués agradat una mica més llarg..
però molt bo!
Encantada:)

Mare meva, m'encanten els relats curts! -Molt encertat el títol-. Congratulations!

Que heavy...he flipat amb el final!
Enhorabona, crea molta tensió enserio..

Molr bo, m'ha agradat molt!
Amb motes imatges ,molt real i poc "pastel".

Són tan macos els nadons...se t'imfla el cor només depensar en ells...
Un text preciós, enhorabona!