pastes de te

El teu poema, si no extens, intens, m'aporta tactes de seda, sabors i olors que em fan vibrar.

L'enhorabona!

man vingut imatges elegants al llegir aquest relat. I una olor a menta que m'ha portat molt records...gràcies!

Trobo que és un poema en el fons bastant ben fet, tot i les seves limitacions, i que té un toc dolç agradable. No comparteixo en lo general la opinió de miarhe ni tampoc del tot la de Gessamí_blau.

En lo positiu del poema, tot i que no és més que la meva opinió, destacaré que té un toc dolç agradable, que sap fins a cert punt transmetre sensacions i que és agradablement relaxant.

En lo criticable (prefereixo no dir "negatiu") del poema, tot i que també és només la seva opinió, remarco especialment la brevedat i que li falta més "chicha", és a dir, una mica més de consistor interna (no ho dic perque no en tingui bastanta, sinó perquè en podria tenir més i passar de bastant a molt bo).

Espero que aquesta crítica et sigui d'alguna utilitat. En tot cas, a mi m'agrada bastant el poema, insisteixo; felicitats.

A reveure per Relats!!

hi ha moltes obres en aquesta web que son molt millor que aixo jo crec que no mereix la atenció dels lectors

melangia que s'escola entre els teus versos de filigrana. Una delícia haver pogut llegir-los.
Una abraçada, Teresa,

"aquest abans fet randes d'amor i seda fina"
quina frase més bonica i trista a la vegada, denota una paraula pura de sentiment melancònic i experiència als ossos.
fantàstic poema, de veritat

ixnuir

Com el propi record d'un instant que ens pot tornar la infantesa i la merevella.

No em puc treure aquet poema del cap, et mereixes un 10.

Delicios i nostalgic. M' agrada molt.

deliciós i mengívol poema, teresa.
Un moment de melangia per tornar a paladejar records com cicatrius per la pell.

preciosa metàfora dels records, per assaborir, per delectar-se del temps viscut. Que bé ho dius!!