Quan canvia la truita

Un relat de: Pep Gran

Sovint creiem que els pares son aquells éssers que ens eduquen, ens estimen i ens protegeixen. Crassa errada, si ens quedem només amb això. La relació entre pares i fills no s'acaba amb aquests requisits tan elementals. És cert que ens estimen i ens protegeixen mentre són indefensos i necessitem la tendresa de les seves abraçades. És cert que els hi devem una gran part de l'educació que rebem i que ajuda a convertir-nos en persones fetes i dretes. Sempre haurem d'agrair al nostre pare i a la nostra mare els esforços i la generositat que ens dediquen durant gran part de la seva vida, i de la nostra.

Però això no és tot amics. El cicle de la vida no s'acaba amb una aplicació de sentiments i conceptes en una única direcció. Arriba un dia que els fills trepitgen l'horitzó on han arribat els pares, i el superen. A partir d'aquell moment, moltes vegades, els pares ens necessiten com si passessin a ser els nostres fills, i demanen la nostra protecció i la tendresa de les nostres abraçades. Perquè hi ha un dia que la línia del nostre creixement s'inverteix, i es converteix en una paràbola on qui cuidava necessita ser cuidat i qui educava ara ha de rebre educació. No és gens dur admetre això, no és cap desprestigi per qui durant tants i tants anys ha estat el referent o el model a seguir. La relació pares-fills té dues direccions i cada època marca el seu sentit. És així d'inevitable i natural.

Perquè els pares, encara que durant molts anys no ho haguem descobert, tenen dubtes, problemes i frustracions. I quan ho descobrim, ens desespera no saber com ajudar-los, ens crea problemes a l'hora de fer-ho i ens frustra no acabar d'aconseguir que es sentin millor. El mateix que els ha passat a ells amb nosaltres tantes vegades. La solució? Senzilla, la mateixa que ells han fet servir amb nosaltres: no deixar mai d'estimar-los i de fer-los costat. Al cap i a la fi, a ells els va servir, no?

Comentaris

  • doncs jo no vull que arribi aquest dia [Ofensiu]
    africanoamerica | 12-09-2010

    els pares són l'única cosa incondicional...

  • Magnífic poder tornar-lo a llegir...[Ofensiu]
    aforam | 18-01-2006 | Valoració: 10

    Com indica el títol, és magnífic poder tornar-lo a llegir i aquest cop saber que és públic i que més gent el pot gaudir.

    Vull animar a l'autor a continuar amb la seva tasca (de qualitat) literària. Ànims!

l´Autor

Pep Gran

7 Relats

5 Comentaris

6965 Lectures

Valoració de l'autor: 9.99