La buidor d'un llit

Un relat de: Mercè Bellfort

LA BUIDOR D'UN LLIT


Abans d'anar a dormir obre el calaix de la tauleta de nit i treu la nota que ella li va escriure quan tenia divuit anys.
Se la sap de memòria. Tot i així, necessita realitzar aquest ritual cada nit per adormir-se plàcidament.
Li vénen al cap tota mena de records: el seu somriure encomanadís, la seva pell bruna, els seus moviments… Tot li agradava d'ella.
El llit li ha quedat gran, però es resisteix a deixar aquest espai tou i acollidor que van compartir al llarg de tantes i tantes nits.
S'ha fet vell, passa dels vuitanta i, malgrat els anys, plora com un nen indefens cada vegada que llegeix i rellegeix aquesta nota. Les llàgrimes rodolen descontrolades galtes avall i li humitegen la barba blanca i descuidada. S'eixuga la cara com si no passés res. Però sí que passa. Va passar fa un any. Ara s'ha quedat sol.
S'aferra desesperadament a aquests mots escrits en un paper que s'ha tornat rebregat i groguenc. Es col·loca les ulleres i comença a resseguir amb l'índex tremolós la silueta de cada lletra, com si fos la silueta del seu cos. El cos d'una dona que va estimar amb bogeria.
En veu baixa i rogallosa comença a dir: una "A" d'Amanda, una "m" de mare, una "o" d'olorosa, una "r" de radiant, una altra "m" de maca, una "e" d'esposa, una "u" d'única.
Descansa uns segons, pren un glop d'aigua per aclarir-se la veu i segueix:
Una "T" de tendra, una "e" d'esplèndida, una "s" de sensual, una altra "t" de treballadora, una "i" d'intel·ligent, una "m" de moreneta, una "o" d'octogenària.
Nota un pes mort damunt les parpelles. Apaga el llum, s'abraça ben fort al coixí perfumat de la seva dona i acluca els ulls tot esperant que l'absorveixin els bells somnis.

Comentaris

  • què nostàlgic...[Ofensiu]
    africanoamerica | 12-09-2010

    m'ha recordat a la pel·lícula 'Up'. Tot i ser de dibuixos animats, expressa molt bé aquest sentiment de solitud i enyorança. És realment maca, i el relat també!

  • Senzill i efectiu[Ofensiu]
    copernic | 17-05-2009


    Un relat tan curt, tan directe, tan punyent que arriba amb facilitat al nen que sempre serem. No crec que hi falti res en aquest relat tan rodó perquè apel.la al sentiment, a la tristesa, a la nostàlgia de l'amor perdut. Ens posa en contacte amb la por de l'infant, amb l'angoixa de la solitud, amb la difícil acceptació dels fets: Inevitable, indefugible, ineluctable, efectivament, però reproduïble, manifestable, escrivíble, com has demostrat a bastament. Petons des de la Girona rutilant de claror, en aquestes hores llargues del crepuscle!

  • Mercè[Ofensiu]
    jOaneTa | 25-04-2009 | Valoració: 10

    nosé ben bé que dir-te després de llegir aquest relat...
    m'ha eclipsat
    és molt tendre i llegint-lo m'ha inspirat carinyo cap aquell home que enyora la seva dona...
    m'ha agradat molt.

    jOaneTa

  • Relat dolç[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 25-04-2009 | Valoració: 10

    Molt dolç, Mercè, per sucar-hi el cor i assaborir-ho.

  • Felicitats, Mercè![Ofensiu]
    nuriagau | 25-04-2009 | Valoració: 10

    Moltes felicitats, Mercè!

    pastís rosa

    Aprofito la festa d'avui per comentar-te un dels teus relats que tenia pendent, des de feia temps.

    Un relat dolç i tendre. Narrat des de la sensibilitat que et caracteritza, a vegades. En altres relats teus ens obsequies amb una bona dosi d'humor.

    En aquest cas la història és un record trist que dóna sentit al protagonista per a viure el present.

    El felicito pel relat i pel teu aniversari!

    Núria

    Franquesa
    Encant
    Lectura
    Il·lusió
    Creació
    Imaginació
    Tendresa
    Amistat
    Textos
    Simpatia
    !

  • Moltes felicitats, Mercè![Ofensiu]
    bocidecel | 11-01-2009 | Valoració: 10

    I moltes gràcies per ser-hi, pel regal de les teves paraules! Una abraçada.

    FELIÇ 5è ANIVERSARI d'RC,
    relataire!!!


    5 aniversari RC



    Si avui és diumenge 11 del 2009, avui és el cinquè aniversari d'RC. Passa pel fòrum i descobreix com pots "enganxar" en un dia com aquest Recorda: NOMÉS AVUI! T'ho perdràs?

  • Molt, molt tendre...[Ofensiu]
    Joan Gausachs i Marí | 31-12-2008 | Valoració: 10

    Molt, molt tendre i emotiu.
    Unes paraules molt ben triades, paraules que fan pessigolles, paraules que fan pensar, paraules ben sentides...
    Bona sortida i millor entrada d'any!
    - Joan -

  • Emotiu i tendre.[Ofensiu]
    rnbonet | 20-12-2008

    Amb tota la brevetat que cal per quedar-se atabalat després de la lectura.
    Salut i rebolica, en aquestes festes!

  • La tendresa domina els teus relats, [Ofensiu]
    J.Lluís Cusidó i Ciuraneta | 20-12-2008 | Valoració: 10

    i aquest no és una excepció.
    Magníficament redactat arriba al cor i humiteja els ulls d'una emoció ofegada. Viure i compartir els anys amb la persona que estimes i perdre-la, no sols deu ser dolorosa la buidor que queda al llit, si no la continua fredor de la soledat d'una estimació esfumada
    M'ha agradat trobar-me, després d'uns dies de no entrar gaire en aquesta web amb aquest text entranyable, i uns quants d'anteriors que aquets dies segur t'aniré comentant.
    Una abraçada,

    J. Lluís

  • Impressionant ![Ofensiu]
    Melcior | 14-12-2008 | Valoració: 10

    emocionant! , i més coses .
    Endavant !

  • enllà del temps[Ofensiu]
    Avet_blau | 14-12-2008 | Valoració: 10

    tendre vissió d' un amor enllà del temps,
    que en el crepuscle de la vida,
    manté la mateixa llum que a l'albada .

  • quina[Ofensiu]
    Thyst | 14-12-2008 | Valoració: 10

    punxada al cor, m'ha agradat molt!!

  • De recomanada lectura[Ofensiu]
    escaldot | 13-12-2008 | Valoració: 10

    ..quin munt de records m'han vingut en llegir-te.
    M'has fet fer una caminadeta per la tendresa fins que he decidit asseure'm i mirar dins meu i descobrir absències, enyorances i m'he enllapolit de bons moments.

    Gracies!

    Una abraçada.

  • plore[Ofensiu]
    ambelma | 13-12-2008

    avui estic molt tendreta, m'has fet plorar amb aquest relat tan ben calculat i precios.
    Molt bonic aquest amor.

  • Trendresa i Passat[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 13-12-2008 | Valoració: 10

    Em considero i gaudeixo de viure amb tendresa. I sobretot en el dia a dia. Amb persones i coses. Sembla més fàcil fer-ho amb coses. Més aventurat amb persones. Un relat carregat d'enyorança i un perfil de persona que viu certs moments amb tendresa. Molt sentit.

  • Tendre i original[Ofensiu]
    Naiade | 12-12-2008 | Valoració: 10

    Quin relat tan magnífic, Mercè. És nota que ets tota sentiment i romanticisme. M'he imaginat l'escena a mesura que la llegia i un nus se m'ha posat al coll, tal com quan veig una pel·lícula que m'emociona. És tan bonic pensar que puguin existir amors com el que descrius! T'he de felicitar també per lo enguinyosa que has estat camufalant la frase " amor meu t'estimo"

    Una forta abraçada

  • Tendresa amb diamant[Ofensiu]
    Unaquimera | 10-12-2008 | Valoració: 10

    Passejo avui pel teu espai i la introducció d'aquest darrer relat m'atreu com un iman.
    La tendresa sembla de vegades un bé escàs, i em consta pel que t'he llegit que si tu en parles d'ella, aquest serà un doble regal.
    No em deceps gens!

    El relat és tendre, efectivament, però amb un nucli dur, com un diamant.
    L'amor i l'enyor, la persistència del record i l'absència de la companyia, la riquesa viscuda i la pèrdua experimentada, l'emoció en mig de la quotidianitat, els somnis com alternativa a la realitat ... totes són facetes lluentes en aquesta gemma!
    I cadascuna es fa visible sense desmerèixer les altres... de la mateixa manera que cada lletra introdueix un mot tant contundent com el següent, al mateix temps complementari en el missatge que transcrius.

    Com que no vull fer-te esperar un any la meva abraçada, te l'envio avui mateix, acabadeta de fer,
    Unaquimera

  • Records...[Ofensiu]
    bocidecel | 09-12-2008 | Valoració: 10

    Quanta tendresa amagada en aquestes belles paraules, que desgranen amb delicadesa un amor amb majúscules i el conseqüent dolor per l'absència, també majúscul. No se si per sort o per desgràcia, he viscut una història que s'assembla molt a aquesta, però amb els papers canviats. Pensant-ho bé, crec que et diré que és una sort haver viscut el caliu d'un amor i una tendresa inacabable en unes persones, els meus pares, que van viure juntes durant més de cinquanta anys i que encomanaven aquesta estimació en cada gest, en cada paraula. Les teves paraules traspassen la pantalla i transporten directament al record. Moltes gràcies pel viatge!

    Una abraçada tendra i delicada

  • mol bellament escrit[Ofensiu]
    Galzeran (homefosc) | 08-12-2008

    amb sentiment i força.
    Dur i sensible alhora, un relat que, com tots et diem, és pura tendresa.

    Una abraçada

    Ferran

  • Quanta tendresa...[Ofensiu]
    brins | 07-12-2008 | Valoració: 10

    i enyorança ens descrius en el teu relat. Tot tenim alguna nota, algun objecte... en la tauleta de nit que ens diu "bona nit" en adormir-nos.
    Enhorabona

  • Ha de ser molt dur, [Ofensiu]
    Nonna_Carme | 07-12-2008 | Valoració: 10

    després de molts anys de convivència, ser el segon en marxar. De fet, darrerament, he sabut que un matrimoni d'ancians que jo coneixia, va morir amb una setmana de diferència. El cor d'ella no va suportar el dolor de l'absència.
    Un relat preciós, Mercè, preciós, amb el segell de tendresa que et caracteritza.
    Una forta abraçada.
    Nonna_Carme

  • Per la meva pell...[Ofensiu]
    Joan G. Pons | 07-12-2008 | Valoració: 10

    Per tota la meva pell un alè de tendresa m'ha arribat i he sentit llegint el teu Relat. Molt maco. Gràcies, Mercè.

  • Preciós i emotiu[Ofensiu]
    Núria Niubó | 07-12-2008 | Valoració: 10

    Preciós i emotiu ,

    Llegint el teu relat he viscut per uns instants plaents i emotius, l'escena , he vist l'espòs sol i trist llegint i acaronant el petit paper , fent-li arribar l'essència de la seva estimada .
    Felicitats Mercè, has sabut transmetre d'una manera planera i tendra l'enyorança d'un ésser estimat .
    una abraçada,
    Núria

  • Molt emotiu[Ofensiu]
    Maria Sanz Llaudet | 07-12-2008 | Valoració: 10

    Fas senzill imaginar la soledat que es pot sentir quan s'han compartit tants anys i la vida -o més concretament, la mort-, s'endú el company/a amb qui hauries volgut seguir fins el final. Sempre és dur separar-se de les persones que estimes, però a una edat així imagino que el buit deu ser difícil de soportar.
    Ets versàtil, Mercè, molt.
    Una abraçada

Valoració mitja: 10