Cercador
L'idioma dels nadons
Un relat de: DopaminaQuè hi ha darrera aquests ulls grisos, que les penes i les llàgrimes apagaran algun dia? De quin color seran aquests cabells rossos que el temps transformarà en cendra? Quan deixaràs de plorar per gana o fred i ho faràs per amor? On et trobaràs el dia que jo necessiti que aquesta maneta que ara agafa el meu polze, regali una carícia a la meva cara, vella i arrugada.
En què penses? En què somies? Com veus el món des dels teus ullets? Em reconeixes? Sí. Tu encara no saps mentir i la teva rialleta, desdentada i sincera em revela que si. Potser no saps qui som, ni que hi fem aquí; no t'ho demanem que ho sàpigues, de fet ni nosaltres ho entenem ven bé.
No ens entens, però nosaltres moltes vegades no ens entenem a nosaltres mateixos. No saps si pots confiar o no en nosaltres, però nosaltres tampoc ho sabem. Plores i nosaltres et consolem; però a vegades nosaltres també plorem. A vegades també patim. Patim i mentim, matem i odiem. Parlem sense escoltar i diem paraules que no hauríem d'haver creat mai. Enganyem i ens enganyem.
Que pensaries si ens entenguessis? Si sabessis desxifrar els sons que surten de les nostres boques, que ens diries? T'entendríem? I si ajaguda al bressol amb els ulls clucs i les mans plegades al teu costat ens parles i no t'entenem? Si ens dius que la vida tan sols està feta per viure-la des de la senzillesa d'un infant, amb la innocència d'un àngel?
Ho sento Anna, però nosaltres no entenem l'idioma dels nadons.
Comentaris
-
Estic...[Ofensiu]annah | 06-12-2009 | Valoració: 10
convençuda que la vida és per això:
"Si ens dius que la vida tan sols està feta per viure-la des de la senzillesa d'un infant, amb la innocència d'un àngel? "
Per vure-la amb la innocència d'un nadó.
Per què ho fem tot tant complicat si en realitat és tant senzill?
Viure com un nadó!
Il·lusionar-te per cada petit instant.
Estremir-se en cada abraçada i cada carícia.
Una forta abraçada!
Anna
-
què tendre...[Ofensiu]africanoamerica | 06-12-2009 | Valoració: 8
Són tan macos els nadons...se t'imfla el cor només depensar en ells...
Un text preciós, enhorabona! -
Diuen[Ofensiu]Nonna_Carme | 05-12-2009
que la mort és un misteri però i la vida no és un misteri? Què li té reservada a aquesta petitona?
Saps que m'ha agradat molt el teu relat i que l'he trobat molt profund i molt ben escrit?
No sé si el que has escrit a la teva bio és cert però, si és així, mai és tard per començar de nou.
T'envio una abraçada carregada d'ànims.
Nonna_Carme
l´Autor
23 Relats
23 Comentaris
26369 Lectures
Valoració de l'autor: 9.42
Biografia:
Maleïda sigui la niten que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.
Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.
Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.
Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.
Últims relats de l'autor
- Libertas perfundet omnia luce
- Dimonis en la foscor
- Història èpico-heròica d'un dimarts al matí
- Les espines del roser
- L'idioma dels nadons
- Jazz
- L'amant de l'horitzó
- Vells records escrits en l'idioma dels somnis
- Una rosa
- La millor amant
- Recorda'm
- Poema de Costa (III) - El Trencaones
- Poema de Costa (II) - Llàgrimes de poeta
- Poema de Costa (I) - El Mar de Mitja Nit
- Somnis de carbó