L'idioma dels nadons

Un relat de: Dopamina

Què hi ha darrera aquests ulls grisos, que les penes i les llàgrimes apagaran algun dia? De quin color seran aquests cabells rossos que el temps transformarà en cendra? Quan deixaràs de plorar per gana o fred i ho faràs per amor? On et trobaràs el dia que jo necessiti que aquesta maneta que ara agafa el meu polze, regali una carícia a la meva cara, vella i arrugada.

En què penses? En què somies? Com veus el món des dels teus ullets? Em reconeixes? Sí. Tu encara no saps mentir i la teva rialleta, desdentada i sincera em revela que si. Potser no saps qui som, ni que hi fem aquí; no t'ho demanem que ho sàpigues, de fet ni nosaltres ho entenem ven bé.

No ens entens, però nosaltres moltes vegades no ens entenem a nosaltres mateixos. No saps si pots confiar o no en nosaltres, però nosaltres tampoc ho sabem. Plores i nosaltres et consolem; però a vegades nosaltres també plorem. A vegades també patim. Patim i mentim, matem i odiem. Parlem sense escoltar i diem paraules que no hauríem d'haver creat mai. Enganyem i ens enganyem.

Que pensaries si ens entenguessis? Si sabessis desxifrar els sons que surten de les nostres boques, que ens diries? T'entendríem? I si ajaguda al bressol amb els ulls clucs i les mans plegades al teu costat ens parles i no t'entenem? Si ens dius que la vida tan sols està feta per viure-la des de la senzillesa d'un infant, amb la innocència d'un àngel?

Ho sento Anna, però nosaltres no entenem l'idioma dels nadons.

Comentaris

  • Estic...[Ofensiu]
    annah | 06-12-2009 | Valoració: 10

    convençuda que la vida és per això:

    "Si ens dius que la vida tan sols està feta per viure-la des de la senzillesa d'un infant, amb la innocència d'un àngel? "

    Per vure-la amb la innocència d'un nadó.
    Per què ho fem tot tant complicat si en realitat és tant senzill?
    Viure com un nadó!
    Il·lusionar-te per cada petit instant.
    Estremir-se en cada abraçada i cada carícia.

    Una forta abraçada!

    Anna

  • què tendre...[Ofensiu]
    africanoamerica | 06-12-2009 | Valoració: 8

    Són tan macos els nadons...se t'imfla el cor només depensar en ells...
    Un text preciós, enhorabona!

  • Diuen[Ofensiu]
    Nonna_Carme | 05-12-2009

    que la mort és un misteri però i la vida no és un misteri? Què li té reservada a aquesta petitona?
    Saps que m'ha agradat molt el teu relat i que l'he trobat molt profund i molt ben escrit?
    No sé si el que has escrit a la teva bio és cert però, si és així, mai és tard per començar de nou.
    T'envio una abraçada carregada d'ànims.
    Nonna_Carme

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Dopamina

Dopamina

23 Relats

23 Comentaris

25526 Lectures

Valoració de l'autor: 9.42

Biografia:
Maleïda sigui la nit
en que et vaig coneixer;
a tu, la pitjor de les drogues
que mai he tastat.

Dopamina que emmetzines
els meus somnis,
que negues els meus ulls
i cremes la meva sang.

Substancia letal,
de dependència crònica,
que destrueixes el cos
i t'apoderes de la memòria.

Si, sóc un drogoaddicte
enganxat a l'amor;
un pobre imbècil
que maltracta el seu cor.