3llunes

0 Relats, 0 Comentaris
0 Lectures
Valoració de l'autor: 5.00

Últims relats de 3llunes

  • No s'han trobat relats.

Últims comentaris de l'autor

  • 3llunes | 15-11-2007 | Valoració: 10

    Moltíssima raó! Tots tenim un Món Ocult dins nostre però que si no el deixem sortir, ni ens adonem. Millor dit! sino el treballem!
    Primer a entendre: el riu, tot passa, tot es supera, sempre tenim alguna cosa o algú a qui aferrar-nos.
    segon, la vida passa inexorablement, d'infants a adults, d'innocència a maduresa, de no saber a haver de saber (decisions, responsabilitats, problemes)... Si ens enfrontem a les aigües, aquestes queden enrera!
    Ho tenim tot per portar una existència tranquil·la, no deixem que els "malgirbats" ens prenguin una part que és nostra.
    Com els animalons, tinguem força i coratge, apropem-nos al bé i a la veritat i provem-ho també amb la maldat, qui sap, tot s'encomana...
    Això si, no traiem l'egoïsme per confondre als altres, per fer-los nostres i sentir-nos més lliures.
    Tothom hauria de còrrer pel Món Ocult...

  • 3llunes | 28-06-2007 | Valoració: 10

    Això és el que he sentit al llegir-te. Llibertat. Ganes de no estar-se quiet.
    Un bon principi, actiu, amb un final tranquil.
    Que aquesta energia t'acompanyi tot el camí!
    Petonets llunerencs.....

  • 3llunes | 28-06-2007 | Valoració: 10

    Les coses són com són, però tot depèn de com ho miris.
    També penso que és bo creure's que quan alguna cosa acaba, és el començament d'alguna altra... I si ens ho mirem des del bon angle, serà una cosa bona!

  • 3llunes | 28-06-2007 | Valoració: 10

    Diuen que ser mare és el més gran que et pot passar. Crec que t'ha d'envair una tendresa i un amor tan grans que no es deu poder explicar en paraules.
    I com bé dius amb tantes ganes de voler oferir tot el que sabem i tenim a aquell ésser que miraculosament és una part nostre!
    I totalment d'acord amb lo de gaudir-ne al màxim, viure el moment, sense mirar endavant o enrere. Espero si mai m'arriba, que sigui el moment tant fort i meu que en sigui capaç.
    3 petons de cada Lluna!

  • 3llunes | 23-05-2007 | Valoració: 10

    Tal com ho expliques, m'he imaginat l'escena, la gent, el lloc, a vegades s'aprèn quelcom observant, te n'adones que hi ha gent com tu, que arriba, que marxa, que sembla trist, que riu, solitaris i grups. A mi m'agrada viure a una gran ciutat....

  • 3llunes | 23-05-2007 | Valoració: 10

    Molt sentiment, real, quantes vegades hem volgut para el temps i desitjar que un moment fos per sempre? Podriem control·lar el temps.... ;-)

  • 3llunes | 23-05-2007

    Ei! m'ha agradat! qui no s'ha sentit així un dissabte o un diumenge? qui, pensant què fer o què no fer, ha anat mandrejant fins no fer res? Jo trobo plaer a la mandra! (a vegades...)

  • 3llunes | 18-05-2007 | Valoració: 10

    M'ha agradat moltíssim. I no he pogut deixar de pensar que, a qui no li ha passat?
    Tanta gent ens creuem, i tanta deixem perdre....
    Jo moltes vegades penso que potser en alguns dels ulls que ens creuem diariament, potser podriem trobar-hi el nostre millor amic, la nostra mitja taronja, el nostre confident..... qui ho sap?

  • 3llunes | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Que maco, m'ha agradat moltíssim.
    Fa mal l'enyor quan enyores amb força.
    Una vegada vaig llegir:
    "Només per la bellesa del retorn s'explica un sentiment tant sincer com l'enyorança".
    Vull pensar que tot pot tornar, i com tu dius, era com ser infinit, però no ho és.

  • 3llunes | 16-05-2007 | Valoració: 10

    No ho sé jo si és possible ser tantes coses, imagino que si, però és difícil portar-ho tot bé.
    Crec que si ens ho proposem, podem ser (i fer) tot i més.

  • 3llunes | 16-05-2007 | Valoració: 10

    No només hem d'aprendre sino practicar el que sabem! Si no practiquem, segurament ho perdrem i haurem de tornar a aprendre el que no recordem!

  • 3llunes | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Ha de ser dur buscar i no trobar, dormir i no sommiar, mirar i no veure, però tinc la convicció que a vegades potser ho tenim a prop i ni ensopeguem i en canvi anhelem el que tenim lluny i no arribem

  • 3llunes | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Si, la vida, un camí dur del principi a la fi, però també ple de premis i bons moments, no ho oblidis. Val la pena!

  • 3llunes | 16-05-2007 | Valoració: 10

    Realment és així, la foscor és sinònim de solitud, silenci, temors....
    Però ho has explicat com si no fos així.
    I segur que al tornar de la foscor, les coses seran més clares!
    Petons

  • 3llunes | 16-05-2007 | Valoració: 10

    La Lluna!!!
    que fariem sense la Lluna? companya d'aventures, de pors, de pensaments i sentiments....
    m'ha agradat molt! tot i que és angoixós saber que no pots consolar ni fer res per algú a qui estimes.
    Tant de bo mai veiem la Lluna Ploranera....