Camins

Vaig aparèixer a un lloc ple de colors, de vida, de camins,
cada un dirigint-se a un lloc diferent.
Tot era llum, una llum que feia resplendir tot el meu voltant.
Em vaig trobar allà al mig. Vaig mirar-me de dalt a baix, els meus peus estaven descalços, i duia un vestit que deixava al descobert la part de baix de les meves cames. Vaig mirar-me els braços, prims com si d'un infant es tractessin, els vaig resseguir fins arribar a els mans.Al mirar-les vaig sentir com si no fossin meves, les vaig notar estranyes, com si flotessin.
Vaig reconèixer els meus dits...llargs i juganers.
Vaig moure les mans poc a poc cap als meus cabells. Estaven tots esvalotats, però lliures, com jo em sentia en aquell moment. Me'ls vaig pentinar amb les mans, amb els dits, notant com m'acariciaven tota la ma.

Vaig mirar al meu voltant, sense moure'm, observant fins on la vista m'arribava.
Pensant cap on podria avançar, i si realment havia d'avançar.
Tot era estrany, diferent, agradable.
Podia notar la presència d'una força indescriptible.
Una mena de llum i d'energia que m'empenyia a fer algun moviment.
De sobte em vaig trobar caminant.
Sentia les meves passes, lentes, però segures d'anar obrint camí.
De cop vaig poder notar com un cop d'aire em tocava la cara, i em feia volar els cabells.
Vaig notar fred. Però vaig seguir avançant.
Al voltant tot era fosc, però la llum del meu davant era tan forta que il·luminava els costats del camí. Aquella llum m'atreia molt., em cridava, era com estar lligada a ella, com si jo hi pertanyés.
Com més avançava, mes segura i forta em sentia, com si tota jo m'anés fent més i més gran.
Vaig arribar a la fi, ara era dins la llum. Tot al meu voltant brillava.
Vaig mirar al meu voltant, a totes bandes ,i vaig obrir els ulls.