Cercador
Era com ser infinit
Un relat de: ATZAVARA- Compartir:
Enyoro aquell moment al despertar, quan et trobava al meu costat,
i m'acostava a tu notant la teva pell nua,
buscant els teus braços,
i tu encara dormint, m'abraçaves.
Mentre anava despertant sentia el teu anar i venir de quan preparaves el dia.
Encara recordo les rialles de quan t'alegraves perquè veies que tot podia ser,
amb aquella força que et sortia mentre explicaves tot allò que volies fer.
Enyoro el teu abraç i el teu somrís
quan jo apareixia encara amb ulls adormits
tot desitjant que se'm encomanés la teva energia i que em fessis riure davant de tot.
Enyoro el teu desordre,
ple de records amagats entre les teves coses.
Enyoro la música, que anava amb tu a tot arreu,
m'havia acostumant a sentir-la,
me l'havia fet meva.
Enyoro quan miràvem el mar.....era com ser infinit.
Comentaris
-
Enyor amb majúscules[Ofensiu]3llunes | 16-05-2007 | Valoració: 10
Que maco, m'ha agradat moltíssim.
Fa mal l'enyor quan enyores amb força.
Una vegada vaig llegir:
"Només per la bellesa del retorn s'explica un sentiment tant sincer com l'enyorança".
Vull pensar que tot pot tornar, i com tu dius, era com ser infinit, però no ho és.
-
Contemplant el mar[Ofensiu]Unaquimera | 16-05-2007 | Valoració: 10
Un poema ple d'un enyorament serè, de records sense estridències, de melangia sense dolor, de sentits que encara guarden tresors!
Un relat suau, delicat i narrat amb veu baixa i tranquila, que vessa dolçor i tendresa, que provoca evocacions compartides...
Una lectura ben grata!
En vista de la bona experiència d'avui, tornaré un altre dia per llegir més coses teves!
Entretant, per celebrar la casualitat que m'ha permès descobrir-te, t'envio una abraçada blava com el mar, esquitxada d'escuma blanca,
Unaquimera
-
¶:)[Ofensiu]Yuna | 12-05-2007 | Valoració: 10
Amb majúscules dir-te MERAVELLÓS RELAT .. i més ara, tot just desperta'm !
Petons
Txell
Valoració mitja: 10
l´Autor
41 Relats
162 Comentaris
49864 Lectures
Valoració de l'autor: 9.40
Biografia:
Per expressar tot allò que sento...escric!!M'agraden les paraules, perque amb elles puc crear!
Escriure és...el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...
Potser és l'enyor allò que ens fa sentir, allò que ens fa tirar endavant, per algun dia, tornar-ho a sentir.....
MESTRE D'AMOR
Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.
No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.
¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.
Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...
Joan Salvat Papasseit
si voleu compartir paraules: mpassolas@gmail.com