et vull conèixer a fons

Diuen que ser mare és el més gran que et pot passar. Crec que t'ha d'envair una tendresa i un amor tan grans que no es deu poder explicar en paraules.
I com bé dius amb tantes ganes de voler oferir tot el que sabem i tenim a aquell ésser que miraculosament és una part nostre!
I totalment d'acord amb lo de gaudir-ne al màxim, viure el moment, sense mirar endavant o enrere. Espero si mai m'arriba, que sigui el moment tant fort i meu que en sigui capaç.
3 petons de cada Lluna!

és tota aquella que queda intensament compartida entre dos, amb complicitat i sentiment. I com tu bé dius, voler conéixer un fill és una altra classe d'amor, hi ha qui diu que és l'amor més gran que es pot sentir. I tu ens dius que voldràs conéixer el teu fill a fons, però també ens dius, i és el més important, que això significa estar al seu costat incondicionalment, per tot allò bo i dolent, en els moments feliços i en els moments tristos. És a dir, convertir-te en una AMIGA per a ell, entenent l'amistat, quan és sincera del tot, com a expressió màxima de coneixença.

M'ha agradat molt aquest monòleg que vas fent, pausada i dolçament, sobre tot el que voldries sentir a l'hora de ser mare. Dius que volies fer una història romàntica... però potser l'estimació entre mare i fill, o entre pares i fills, també té un punt de romanticisme, oi?

I destaco, per brillant, el teu apunt final: quan s'esvaeixi tota aquella complicitat, segurament perquè el fill ja seguirà el seu propi camí, faràs de tot allò un bell poema, per convertir-ho en un record inesborrable i etern. Magnífic!

Una abraçada, Atzavara, i felicitats. Tens moltes coses maques escrites.

gràcies pels comentaris!
levingir, m'agradat molt el teu comentari. Tens raó, quan comparteixes, coneixes més...i quan recordes.....buff!!!!
petons d'atzavara!

crec difícil arribar conèixer a fons a ningú, per molt pròxims i molt al cas que estiguem de la persona; però és desitjable

Toques el voraviu, ATZAVARA. Caldria no tenir sang a les venes per no emocionar-se. Poemes així et fan sentir que tot val la pena. I qui no s'hi emmirallaria? Et fan somiar.

Ei, mare,marona, ai caram, és molt maco, primer he pensat que parlaves de parella, molt maco. Ja veuràs com tot arriba!!!
Petons
centaure.