Sigues

Un relat de: ATZAVARA

Sigues tu.
Sigues el que fas.
Sigues la llum.
Sigues el camí.
Sigues l'esperança.
Sigues el futur.
Sigues l'ensenyança.
Sigues l'enyor.
Sigues la contradicció.
Sigues l'alegria.
Sigues la por.
Sigues l'angoixa.
Sigues tothom i a la vegada ningú.


Comentaris

  • M'encanta[Ofensiu]
    ullsmarrons7 | 25-05-2007 | Valoració: 9

    Sigues tothom i a la vegada ningú.
    Genial.

    Hem de ser nosaltres per arribar a ser algú i no em de ser ningú per arribar algun dia a ser nosaltres.


    M'encanta.

  • Caram![Ofensiu]
    Frida/Núria | 24-05-2007 | Valoració: 9

    veig que tenim un poema amb el mateix títol.
    Diferents però amb el mateix fons: sigues tu mateix.
    Una abraçada

  • No ho sé....[Ofensiu]
    3llunes | 16-05-2007 | Valoració: 10

    No ho sé jo si és possible ser tantes coses, imagino que si, però és difícil portar-ho tot bé.
    Crec que si ens ho proposem, podem ser (i fer) tot i més.

  • Sigues el que vulguis ser[Ofensiu]
    bruixeta_lila | 10-05-2007 | Valoració: 10

    Sigues el que vulguis ser
    Digues el que haguis de dir,
    fes el que hagis de fer,
    Mai deixis per demà el que el cor et demana..

    qui sap..

    potser després ja serà massa tard..

    Viu el present sense oblidar que després,, en tindras mes.

    Genial!.
    M'ha encantat!

    =)

    ptons.

  • Es dificil ser[Ofensiu]
    jordiP | 10-05-2007 | Valoració: 9

    No sempre és fàcil ser...

Valoració mitja: 9.4

l´Autor

Foto de perfil de ATZAVARA

ATZAVARA

41 Relats

162 Comentaris

49907 Lectures

Valoració de l'autor: 9.40

Biografia:
Per expressar tot allò que sento...escric!!

M'agraden les paraules, perque amb elles puc crear!

Escriure és...el millor per fugir, per inventar, per crear, per somniar, per imaginar, per esbargir...

Potser és l'enyor allò que ens fa sentir, allò que ens fa tirar endavant, per algun dia, tornar-ho a sentir.....


MESTRE D'AMOR

Si en saps el pler no estalviïs el bes
que el goig d'amar no comporta mesura.
Deixa't besar, i tu besa després
que és sempre als llavis que l'amor perdura.

No besis, no, com l'esclau i el creient,
mes com vianant a la font regalada.
Deixa't besar -sacrifici fervent-
com més roent, més fidel la besada.

¿Què hauries fet si mories abans
sense altre fruit que l'oreig en ta galta?
Déixa't besar, i en el pit, a les mans,
amant o amada -la copa ben alta.

Quan besis, beu, curi el veire el temor:
besa en el coll, la més bella contrada.
Deixa't besar i si et quedava enyor
besa de nou, que la vida és comptada...

Joan Salvat Papasseit

si voleu compartir paraules: mpassolas@gmail.com