"El plaer i la mandra"

Un relat de: markitus

Ufff… no sabia que tenia un sostre tan net, tan blanc… I aquest llum? Veig que està plè d'insectes morts dins, potser que el netegi, però després, més tard. Quin silenci, quina pau, quin goig d'estar aquí, només sento els meus propis pensaments, res més, a veure? És d'hora, les nou del matí, tanco una estona més els ulls. Però potser que vagi a comprar el diari i el pa…, millor més tard o no cal, tinc pa al congelador i les noticies… posaré la ràdio, però no ara, més tard, no vull trencar el silenci.
Vaja, tinc pipí, puc aguantar, només són les deu. Quin somni més estrany, què hi feia jo en un creuer vestit de mariner de "Vacaciones en el mar"? I la Sonia? Què pija!, què deu voler dir tot això?... quina mandra, ja hi pensaré més tard, és d'hora, tancaré els ulls una mica més, només són les deu i cinc minuts.
Ostres!!! Quin ensurt!!! Hauria de controlar jo els somnis, no m'ha agradat això de caure del creuer al mig del mar i plè de taurons afamats. A veure quina hora és? Només són dos quarts d'onze, potser que m'aixequi, però per què? És dissabte, no tinc pressa, estic molt bé aquí al llit, quin plaer i quina mandra. Tinc el comandament a distància de la ràdio a la tableta, però per què haig de trencar aquest meravellós silenci per escoltar males notícies i als polítics venent-nos motos? Ara estan en campanya electoral, bé oficialment perquè ja sabem que sempre hi estan, que pesats, sempre els mateixos discursos, sempre les mateixes promeses i jo segueixo amb el meu sou precari, fa mandra posar les notícies, prefereixo el silenci, m'agrada escoltar-lo, quina pau. Potser que obri la finestra per sentir els ocellets, és una alternativa perfecte al silenci, però em fa mandra, però clar també tinc pipí… encara puc aguantar una estona més.
Mmmmm… Que agradable, per fi el somni perfecte, jo i la Sonia sols en aquella illa deserta, allà també hi havia pau, hi havia amor, no hi havia silenci, però hi havia sons agradables, quina pau, quin somni més bonic, per què m'he despertat? Ostres… una mica més i se m'escapa el pipí. Ara sí haig d'anar al lavabo, quina mandra, però m'aixeco o em pixo al llit. Què agradable, ha valgut la pena aguantar el pipí tanta estona, ara dona plaer i tot, una sensació molt agradable, ja està, a veure quina hora és? Dos quarts d'una, ara ja no torno al llit, vaig al menjador, a veure què fan a la tele? Ah mira els Simpson. Tinc gana, quina mandra fer el dinar, ja dinaré més tard, s'hi està molt bé al sofà.

Comentaris

  • quina enveja![Ofensiu]
    xelofont | 23-05-2007 | Valoració: 10

    Tant de bó els dissabtes fossin els dilluns,els dimarts..., peró la realitat es una altre, peró m'ha agradat el relat, sobretot perqué hi poses un toc d'humor a una cosa tant seria com fotre el que et dongui la gana o senzillament no fer res.
    Felicitats Markitus, sembla ben be que em coneixis en el meu estat mes pur

  • El plaer de la mandra, si![Ofensiu]
    3llunes | 23-05-2007

    Ei! m'ha agradat! qui no s'ha sentit així un dissabte o un diumenge? qui, pensant què fer o què no fer, ha anat mandrejant fins no fer res? Jo trobo plaer a la mandra! (a vegades...)

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de markitus

markitus

34 Relats

19 Comentaris

27709 Lectures

Valoració de l'autor: 9.80

Biografia:
La veritat és que mai havia pensat en publicar les meves reflexions, ho vaig començar a fer en un blog. M'agrada escriure, tot i que sé que amb limitacions, però m'ajuda a millorar.