Vol CA 846

Un relat de: Josep Casals Arbós

Totes les amants que havia tingut vivien juntes en un tercer pis i a mi em tenien a la saleta, a dins d’una gàbia amb barrots de ginebre revellit. Ho vaig recordar perfectament perquè era el que somiava just quan l’hostessa em va despertar. També em va informar que faltava una hora per aterrar i em va preguntar si volia esmorzar. De moment li vaig demanar un suc de taronja i em vaig afanyar a dibuixar l’escena del somni a la llibreta. Quan vaig acabar, llavors sí, vaig demanar un bon esmorzar. Mentre mastegava les mandonguilles que hi havia al congee i mirava com el sol sortia per l’horitzó del mar de Xina, vaig començar a configurar la historieta amb vinyetes que desenvoluparia a partir d’aquell dibuix.

El Captiu està tenint un èxit considerable i fa uns dies els productors em van proposar d’allargar la sèrie. Els vaig dir que jo considerava que la idea ja estava amortitzada, que fer nous capítols implicaria caure en la reiteració. Quan em van dir el que em pagarien, però, vaig pensar que m’havia d’espavilar a trobar noves idees. Per això vaig comprar un bitllet d’avió a la mateixa companyia i pel mateix vol durant el qual, fa dos anys, havia tingut el somni de les amants i la gàbia. Fins i tot vaig aconseguir que m’assignessin el mateix seient.

Jo vivia sol en un tercer pis i a totes les amants que havia tingut les tenia juntes a la saleta, a dins d’una gàbia amb barrots de ginebre revellit. Això és el que somiava quan l’hostessa m’ha despertat i el sol estava a punt d’aguaitar per l’horitzó del mar de Xina. No recordo pas si en alguna part del somni es podia veure com s’havia invertit la situació en relació a la imatge de fa dos anys, però per això sóc escriptor i dibuixant: ja li trobaré una explicació i la faré durar... potser dues temporades més.

Comentaris

  • Home de món![Ofensiu]
    E. VILADOMS | 19-04-2019

    Erudit i cosmopolita Josep, sort en tinc de can google per esbrinar que és això del congee (però continuo sense saber si es tracta o no d'una errada allò de l' antrolologia del teu comentari, tu no t'equivoques mai, oi?).
    Ja li pots dir al teu dibuixant de còmics que no, que no funcionarà invertir rols i que siguin ara les amants, les engabiades, és una cosa que es fa massa en la vida real.

  • Inspiració sobre el mar de Xina[Ofensiu]
    Montseblanc | 13-04-2019

    El teu protagonista sap com funcionen les coses, primer es necessita l’espurna de la inspiració, encara que vingui a través d’un somni. I després ja depèn del talent de cadascun. Es veu que ell en té prou, tot i que per l’argument de les noves temporades podríem dir que la senyora inspiració no s’hi ha escarrassat massa.
    M’agrada el teu relat perquè, per la manera com ho expliques, sembla com si passés alguna cosa màgica, com si dalt d’aquest avió es passés per uns moments a una altra dimensió on el teu escriptor/dibuixant pot veure aquestes imatges que després li serviran per a la seva feina. Em pregunto si els altres passatgers també experimenten somnis especials en travessar aquesta “franja inspiradora”...

    I ara t’haig de dir una cosa, i no és broma. Aquesta nit passada he somiat amb tu. No me n’havia recordat més fins que no he llegit el teu relat. És curiós perquè mai havia somiat amb cap relataire. Al somni estàvem un grup de dones en una sala força gran i tu arribaves, portaves un paper a la mà, suposo que un relat, i me’l deixaves llegir. Ara que ho recordo em fa gràcia, perquè el somni era en color, però la teva cara era en blanc i negre, perquè era la foto del teu perfil.

    Estic sorpresa per la coincidència...

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: