Una ventada violenta

Un relat de: Marta Pérez i Sierra
Vaig anar a obrir la porta de casa; el timbre havia sonat insistentment i un "jo" obscur m'havia fet reconèixer la veu de la Rosalia. Va sortir de l'ascensor impetuosament, deixant la porta oberta al seu darrere, va creuar la porta de casa donant-me una empenta per obrir-se pas i, sense aturar-se, va entrar al dormitori, on el meu home seia a la vora del llit cordant-se les sabates. En veure-la entrar, instintivament, es va alçar.
La Rosalia li creuà la cara amb una bufetada i se li va abraonar salvatgement. Li donava cops de puny i cops de peu mentre l'insultava amb grunys, més que amb paraules. Ell, callat, intentava defensar-se, protegir-se. Jo cridava: -Rosalia, atura't, què passa? El meu home agafà la Rosalia pels canells, amb autoritat. -Lia ¬sempre li deia així– Lia, que t'has begut l'enteniment?
La Rosalia em mirà amb odi, forassenyada. Els seus ulls es feren lletjos i rebregats, s'enfosquiren en un dard negre que feria. No sabia què dir, només escopir ràbia. Tremolava i no volia parar de fer-ho. Semblava talment que es retroalimentés. Encesa d'ira, havia perdut la lògica i no sabia què dir-me. El meu home i jo no enteníem res.
Amb supèrbia, amb un gest de menyspreu, es va deslliurar de les mans del meu home i li va cridar embogida: −Mai més no em tornaràs a posar les mans a sobre! Es va girar cap a mi, va acostar-se’m tant que els cossos es van fregar, vaig notar una ventada violenta, com una descàrrega d'electricitat a sobre meu. −Ja t’ho trobaràs! Una amenaça, un insult, una fuetada.
I va marxar. Cop de porta. Els seus talons escales avall a cuita-corrents. La bossa per terra, totes les seves pertinences en un tritlleig pels esglaons. I ella darrere. Fins la porta del carrer. D’allà estant va cridar posseïda: −Em vas dir que et divorciaries i has deixat embarassada a la teva dona!




















Comentaris

  • molt bo[Ofensiu]
    pingui | 14-02-2013 | Valoració: 10

    ira en estat pur

  • Un bon...[Ofensiu]
    AVERROIS | 14-02-2013 | Valoració: 10

    ...realt Marta, quantes dones i homes es troben en la situació de la Rosalia, callant i esperant. L'egoisme de totes elles fa que altres pateixin. Al final segur que es quedaran sols.
    Una abraçada.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Marta Pérez i Sierra

Marta Pérez i Sierra

29 Relats

183 Comentaris

169786 Lectures

Valoració de l'autor: 9.91

Biografia:
Vaig néixer a Barcelona l’any 1957, un 7 del 7. Mestra i llicenciada en Filologia Catalana. He publicat un llibre de relats curts, I demà, l’atzar (Ed. Setzevents, 2009), i els poemaris: Sexe Mòbil singular, SMS (Viena Edicions, 2002), Fil per randa (Ed. Bubok, 2008) i Dones d’heura (Pagès Editors, 2011), que va obtenir el Premi Jordi Pàmias 2010 de poesia a Guissona, boCins (Ed. Bubok 2012), Si goso dir-li un mot d’amant (Ed. Cims 2013) (format ebook:Ed. iBuksgrup 2013), Sexe Mòbil singular, SMS il·lustrat (Ed. Cims 2013). També un llibre de microrelats Bavastells (Walrus Editorial 2014) i en format ebook el poemari Gàngsters, ploma i vaudeville (Ed. Bebookness 2014).
www.martaperezsierra.com