bardissa

7 Relats, 33 Comentaris
4704 Lectures
Valoració de l'autor: 9.99

Biografia:
Habitualment el meu mirall em somriu i em fa l'ullet, però sovint també em mira amb ulls tristos i plens de tendresa perquè sap quan atractiu i alhora dificultós és el camí cap a la consciència del que intento no escaquejar-me.
No és un mirall màgic però porta de sèrie un accessori, una ma estratègicament amagada que arrodoneix el llengot fent-te un bon pessic al cul alhora que una veu rogallosa i socarrona en off et diu:
"-Recorda que la vida és cada instant, viu-la!"


Últims relats de bardissa

  • Qüestió

    bardissa - 30-07-2013 - 634 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    M'agrada qüestionar-me qualsevol manual, especialment aquells que instrueixen sobre fets vitals. Aportació al Nanorepte 714 proposat per Mena Guiga sobre el Kamasutra. més

  • Potser podia?

    bardissa - 11-02-2013 - 537 Lectures - 5 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    De vegades ens diuen el què hauriem pogut fet, i sovint ens ho diuen per pura ignorància. Ignorància volguda potser? més

  • La curta historia d'un bell cadenat

    bardissa - 27-01-2013 - 727 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    No sabia que fer amb aquell petit i bell cadenat obsequiat per qui s'anomenava amic meu, però tenia clar que necessitava desfer-me'n per passar pàgina i deixar de conviure amb aquella por que encara em produïa sentir la absència de la seva mirada. O no? més

  • El Viatger

    bardissa - 14-12-2012 - 715 Lectures - 7 comentaris
    Temps estimat: menys d'un minut

    M'agradaria tenir el do musical per cantar-te aquestes paraules que sé no llegiràs mai. més

  • Por a plorar

    bardissa - 13-11-2012 - 547 Lectures - 2 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    La por immobilitza, també la por a plorar. més

  • La mà entre la merda

    bardissa - 17-10-2012 - 697 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 1 minut

    Literalment parlant més

  • He tornat a sentir-lo

    bardissa - 16-10-2012 - 847 Lectures - 6 comentaris
    Temps estimat: 2 minuts

    Si és que l'amor té moltes formes. més

Últims comentaris de l'autor

  • bardissa | 11-11-2013

    Jo estimava aquest poema, per bell i delicat, fins que vaig viure'n el seu significat...

    bar.

  • bardissa | 08-08-2013


    ho oblidava,

    com veig que et posen les mosques (fins i tot un nano els hi has dedicat), rescataré de l'oblit un breu escrit eròtic on elles eren les protagonistes i te'l dedicaré a modus de divertimento. Vaig a buscar-loooo

    bar.

  • bardissa | 08-08-2013


    Hola bloodymaruja,
    Moltes gràcies per la salutació que has penjat al fòrum. Fa tants dies que no us llegia que ja tenia el mono pujat.

    I aquest relat… mare meva, com em posa!
    Pot semblar que es tracta de un poema sobre una closca que es trenca mil vegades i cal anar apedaçant, però t’adones (i està clar que te'n adones!) que allò que tant bé descrius són les cuirasses que tots nosaltres tendim a posar-nos al llarg de la vida de la manera exacte a com tu ho expliques amb tant poques paraules?

    “Trencadís trencaclosques fet de circumstàncies
    de petites coses, de prohibicions,
    que algú va construir-li ja des de la infància
    amb moltes mancances, silencis i pors.
    Milers de facetes com un ull de mosca
    com més l’apedaça més creix la presó”

    I dius que no t’agrada la filosofia? A mi no m’enganyessss ;-DDD
    Una abraçada, amiga
    bar.

  • bardissa | 31-07-2013

    Bon dia Epicuri i moltes gràcies per aquest poema,

    M'agrada i el trobo molt interessant, certament podem ser els nostres millors i alhora pitjors acompanyants. Per tant, no badem i fixem-nos-hi bé a la forma en com ho fem, oi?
    Quant a que amb la edat i la mala praxis.... jo miro de desaprendre tot allò que és un llast i no deixa espai al nou que intento aprendre. I creu-me si et dic que la edat m'hi ajuda. I el ser un bon troç d'animal, doncs diria que també :-D

    Ara bé, crec que desaprendre no és privilegi tan sols de la edat doncs és un exercici que no tothom estem oberts a practicar per anys que tinguem, però és tant i tant saludable! El que passa és que ens pesen massa tantes costums i creences...

    Salut,
    bar.

  • bardissa | 11-02-2013

    Encantada d'aquesta passejada pel teu paisatge Aleix, gairebé en sento les olors.
    Gràcies,

    bar.

  • bardissa | 08-02-2013 | Valoració: 10

    El primer ja m'ha arribat d'entrada, quan descrius les sensacions als ulls i a la pell quan el sol és baix, i el segon quan jugues fent camí des del perdonar-se fins al do de l'amor i tot el que l'acompanya.
    No hi entenc un borrall de poesia, però si en un breu poema com aquest em passa dues vegades i per dos motius tan diferents... per mi és un escrit fantàstic!

    bar.

  • bardissa | 01-02-2013

    M’ha emocionat d’alló més aquest relat teu doncs em sentia com si fos el meu propi pare qui em dirigia, durant els nostres llargues converses en silenci, paraules molt similars a aquestes ara fa just 6 setmanes.
    Quan al darrer comentari he vist que li has dedicat a la mare que t’acaba de deixar, el cor se m’ha encongit de cop i, sense conèixer de tu altra cosa que aquest relat - i també la amable indicació per penjar imatges que vaig demanar al fòrum abans de desaparèixer jo temporalment de RC- vull dir-te que lamento la teva pèrdua i que m’agradaria compartir unes línies del gran Miguel de Unamuno que a mi em reconforten especialment en els moments més baixos:

    "Jamás desesperes, aún estando en las mas sombrías aflicciones, pues de las nubes negras cae agua limpia y fecundante."
    Miguel de Unamuno

    Gràcies pels teus escrits i molts d'ànims,

    bar.

  • bardissa | 31-01-2013 | Valoració: 10

    A mesura que he anat llegint m'he anat engrescant amb aquest relat on ens vas passejant de la realitat més quotidiana a la fantasia menys esperada.
    M'ha agradat especialment aquest anar i tornar entre realitat i ficció, i la forma com escrius.
    Salut!

    bar.

  • bardissa | 28-01-2013

    Olé i olé i olé tu!

    bar.

  • bardissa | 26-01-2013

    Saps, m'has portat a un lloc que m'ha agradat observar... i notar que aquesta mena de por realment no m'acompanya ;-)

    Quant m'agrada el que escrius!

  • bardissa | 26-01-2013

    ... doncs t'anava a demanar el link al relat que tant suc li proporcionava a la teva imaginació degut al seu nombre inexplicable i sempre en augment de lectures.

    catxislamarsalada :-D

    bar.

  • bardissa | 19-12-2012

    Té les de perdre, és cert, peró potser la barqueta mai seria víctima d'un iceberg...
    Una abraçada ben gran Anaïs!

    bar.

  • bardissa | 16-12-2012 | Valoració: 10

    He llegit molts relats teus en forma de poesia que sovint entenc però mai goso comentar-te doncs em costa molt aquest gènere.
    Aquest relat en prosa m'ha agradat tant que tot i ser tristíssim m'ha deixat un regust molt dolç, perquè el teu ebenista és creatiu -crea bellesa amb les seves mans sense importar-li el negoci que en fa-, i el teu ebenista és creador de la seva vida -ell decideix el que i el com ho vol fer-.
    Si no ha arribat a temps al seu destí vora el mar no té la més mínima importància doncs ell ja l'estava sentint des que va decidir que un dia hi aniria a viure.
    Jo seria una paternalista de pa sucat amb oli si menystingués el valor d'una vida per com es veu aquesta des de fora ;-)

    Salut,
    bar.

  • bardissa | 16-12-2012 | Valoració: 10


    ...de riure :-D
    (i permeteu-me que ho digui tal qual ho sento)
    Es que si mai us han dit com en a mi que sou amples del cony, aquest podria ser el nostre relat insignia!!!
    I això que desconeixia la existència del sèsam negre,sempre havia utilitzat el sèsam sense adjectius. El buscaré.

    See you TGNK

  • bardissa | 16-12-2012 | Valoració: 10

    ...el que se sent, es vol, es sap, i es pot.
    Mirar enrere i fer-se preguntes, fins i tot de moments dificilíssims com aquest, cal fer-ho sempre que serveixi per crèixer.
    Mirar enrere per jutjar-se, potser no cal fer-ho mai.

    Aquest relat tant dur m'ha emocionat i, per sobre de tot, m'ha entendrit.
    Em descobreix un més dels vessants de la Mena que jo encara tinc per descobrir alhora que em fa sentir que, com tu dius ets aire i foc... peró evidentment ets infinita.

    Les teves paraules m'han fet reviure el moment en que, als meus 14 anys, van trucar al pare per dir-nos que el meu germà de 15 acabava de morir i, aleshores, jo tampoc el vaig saber abraçar.
    Buscaré els minireptes de novembre de "records del pare" on vas presentar aquest relat doncs en aquests moments em sento immersa (i em sap greu que monotemàtica) en un garbuix d'emocions lligades gairebé totes a ell.

    Salut i amor Mena!!!
    bar.

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: