I com ballava...!

Ballava de puntetes, amb els talons aixecats sense tocar ni un moment a terra, els genolls flexionats, el cul enfora movent-se d'una banda a l'altre amb cops secs. Tenia una forma estranya de ballar: agafava tot l'espai amb els peus, feia moviments amb els braços per fer-se un espai vital, una rotllana al seu voltant, per saber que hi havia gent mirant-se-la, sorpresos, sobtats, observant aquella manera exuberant i descarada de moure's. Algunes evitaven mirar-se-la, d'altres s'hi acostaven fascinats i intentaves ballar amb ella, cosa poc difícil. Quan sortia deixava el sentit del ridícul a casa, deia, no la vergonya, sinó el sentit del ridícul.
Era cert. Fins l'endemà no s'adonava de com de ridícula i pomposa arribava a ser a l'hora de ballar. Movent el braços bruscament, aixecant-los desviant la cara, mossegant-se els llavis i tancant els ulls sota els llums de colors de la discoteca.
Era igual amb tot; quan parlava, se sorprenia etzibant insults i dient en veu alta pensaments impurs i fora de lloc. Era austera i basta, ordinària fins i tot. Després en podia ser una altra de molt diferent: la callada, la reservada i misteriosa dona amb passat, que desvia la mirada als desconeguts i que escapa de situacions i converses de les quals no li ve de gust participar.
Aquesta era la que ella buscava desesperada les nits de dissabte però, insistent i salvatge, descarada com era, l'altre cara de la dona que portava a dins apareixia després del primers cubates, la cara més bruta i directa, tornava impassible com el culpable que sempre retorna al lloc del crim.
La millor part arribava quan començava a notar-se maca, seductora com mai. Llavors caminava amb un somriure gran cap al lavabo, es tancava en una de les habitacions de metro quadrat ocupades per un wàter, i encara amb el somriure als llavis es posava les mans sota les faldilles i es treia les calcetes, que anaven a parar arrugades com un drap al bolso.
Llavors se sentia lliure, i el seu somriure era encara més ample que abans. Tornava al lloc on era abans i retornava al seu ball excessiu i exuberant; però ara tot canviava: a poc a poc, notava com s'humitejava al notar els pelets púbics refregant-se-li per entre les cuixes. Els mugrons creixien al contacte de l'estret i escotat vestit (els sostenidors inexistents tampoc haurien pogut dissimular aquelles dues cireretes vermelles i dolces).


A poc a poc, elegantment, es dugué una cama, la seva cama dreta, damunt la cadira sensualment. Mentre, se'l mirà com ell jeia damunt del llit mig nu contemplant-la. Ella, amb aquell posat , s'apujà una mica el vestit que li arribava als genolls fins a veure-se-li el brodat, el començament d'aquelles mitges negres com el vestit. La sabata també negra, lluent, elegant i amb un taló alt i estret, feia de la cama una autèntica obra d'art. Amb les mans agafà cada banda d'aquella mitja i l'anà baixant suaument. Abans d'acabar de treure-se-la, es tragué la vertiginosa sabata. Repetí el procés amb l'altre cama, sense deixar de mirar-lo, a ell, a l'home que jeia en un llit que no era el seu i contemplava una dona que no era la seva.
Ella, ara descalça i amb unes cames fines, sortí de la cambra i tornà a entrar amb dues copes de cava i una música que començava a sonar. Li serví una copa a un noi jove i bru que la mirava amb ulls foscos, ella se la dugué als llavis. La deixà reposar sobre la tauleta de nit, i començà a moure's al ritme del rytm'n'blues. Es posà les mans a les puntes de les faldilles i començà a moure-les, anant-les pujant, pujant el vestit fins que quedà a l'aire primer un pubis resurat, després uns pits que feia estona que no portaven sostenidors. Va quedar completament nua, i continuà ballant, apropant-se al seu mascle de pantalons ja massa estrets.
Ella s'abocà al llit apropant-se-li, lliscant pels llençols fins que va tenir-lo prou a prop com per començar a descordar-li el cinturó mentre el mirava plaent.
Li va abaixar a poc a poc els pantalons amb l'ajuda d'ell, espectador actiu d'aquella dama de la nit. Ella, amb els texans d'ell a les mans i una rialla misteriosa, es posà primer un camall, després l'altre, i s'apujà aquells pantalons ara amples en aquell cos de dona.
I així, nua, només amb uns pantalons d'home que tot i cordats deixaven un bon espai, introduí la seva ma destra i el seu colze aviat començà a moure's amunt, avall. Ell ho admirava fascinat, i com més fascinat ell, més descarada ella: ara doblegava els genolls endavant, movent cul i malucs endavant i enrere al ritme d'un compàs, del compàs de l'instint i la passió, que la interpretar ad libitum el seu cant, el seu gemec, el seu prec a la nit.
Tota l'esquena inclinada enrere, els pits ferms com mai, el coll estirat i els ulls tancats mentre gemia l'últim cant de la solitud, l'orgasme definitiu: quan ella el mirà per fi, ell ja no duia completament res, i es cobria amb una mà bellugadissa el seu membre erecte.
Es tragué finalment uns pantalons xops dels seus humors. Caminà amb pas ferm fins n ell estava assentat, al mig del llit i, simplement, s'assegué cara a cara a ell, amb una penetració directe i total.
Ell l'agafà amb les dues mans per la cintura i l'ajudà amb el vaivé infinit: amunt i avall, ara de pressa, ara lent.

Nus, assentats al capçal del llit fumant-se un cigarret, amb les copes de cava buides i restes de nata damunt del pits d'ella.
De sobte, ell posà cara d'incertesa, arrugà el front i es girà cap a ella.
- Com m'has dit que et deies... ?