Sota Montjuïc, res és viable

Un relat de: Naninant
Xarxes socials a part, en el cas de la televisió, els dos espais que més veiem són el reality Supervivientes i l'adoctrinament pseudomilitar de Master Chef. Aquest no deixa de ser, ja que la productivitat del país està encarada a l'hostaleria generada pel turisme de sol-platja i litres-de-sangria, un alliçonador del que trobaràs quan vulguis fer-te l'estiu. I ara que Master Chef està de bandera, hem descobert d'un dels presentadors, en Jordi Cruz, que un gran nombre de restaurants de prestigi utilitzen aprenents per portar a terme les tasques sense cobrar. Però el xef ha afegit una altra veritat. Es veu que en realitat, si no fos per aquests becaris que van al restaurant, el seu negoci no seria viable econòmicament. Clar que deu ser cert. Ni el seu negoci és viable ni tots i cada un dels que hi ha la rambla de Girona, o el centre i voltants, ho serien si es respectessin els drets laborals. Encara que no s'utilitzin becaris, sinó treballadors amb nòmina cobrant segons conveni, aquests acaben per fer jornades il.legals de més de 10h diàries. Per això molts llocs de treball no són possibles econòmicament, ja que perquè l'empresari pugui treure el guany que espera ha de reduir la plantilla i escatimar en despeses que haurien d'anar revertides al treballador. Aquesta mena de proposta laboral fa que la gent tan sols aguanti una temporada determinada de temps fins que físicament no pot més i decideixi rescindir el contracte per provar de descansar uns mesos sota alguna ajuda que pugui demanar a l'Atur. La crua realitat. És lògic pensar que no és factible que una persona faci més de 50h setmanals fent de cuiner o de cambrer per només els 1000 euros i aguanti 30 anys en el mateix lloc. De fet, no és ni viable que en acabat de treballar les tantes hores se'n vagi al HM, Zara, o Estradivarius, a comprar-se una peça de roba barata, ja que ha estat feta a vés a saber quin lloc d'Àsia on la gent les elabora sota una pressió tan inhumana que ens en faríem creus. Com un gran nombre de productes de supermercat als quals pot accedir una persona amb pocs recursos, serien realitzables si es prenguessin estrictament normes de salubritat i consciència envers els preparats alimentaris que ofereixen, cosa que probablement encariria el cost. O tampoc és viable llogar un pis a Girona i poder mantenir totes les despeses correctament essent mileurista i amb càrregues familiars. Malauradament, el que verdaderament és viable és tenir una casa Puigvistós o a Montjuïc amb tots els ets i uts, comprar carn Km0, productes ecològics desorbitats de preu, fer-te unes vacances d'un mes cada any que et recuperin, tenir un cotxe híbrid que no contamini massa, i una nòmina suficientment bona perquè la vida et sembli èticament acceptable.

Comentaris

  • Futurs incerts[Ofensiu]
    Escriptor Virtual | 18-04-2018

    Naninant, la cosa està realment fotuda. Ens hem convertit en hàmsters que donen voltes a la roda del capitalisme.
    Treballem molt per cobrar miseries i ens creen necessitats milionaries. Fa poc he descobert el concepte del minimalisme i pot ser una solució a tants disbarats.
    M'alegra veure escrits com el teu.
    Salut!

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: