Foto de perfil de Tanganika

Tanganika

153 Relats, 164 Comentaris
70272 Lectures
Valoració de l'autor: 9.41

Biografia:
(Al terrat de la meva infantesa amb un llibre de la meva mig maduresa: 'Al terrat a l'hora calenta i altres relats', que Nova Casa Editorial va demanar-me de publicar, abril 2015. I jo nodreixo de sol i llum -i ombres- aquest 'fill') :)

Poder escriure aquests relats m'allibera i m'enriola, junt o separat, depèn.

La pregunta és: no és ja tot prou complicat, com per, a sobre, haver-hi el món de l'amor i el sexe, que van força del bracet?
O són els temps que corren (veloçment, per cert)?

Afegeixo tres fragments del conte 'El camp de blat de moro' de C.Pavese (dins 'Fira d'agost i altres contes'), tingui o no a veure amb tot el que he posat més amunt. Simplement, perquè diu tant, perquè ho diu tot.

'Allò que em diu el camp de blat de moro en els breus moments en què goso contemplar-lo és el que diu qui s'ha fet esperar i sense ell no es podia fer res'.

'Entre nosaltres no calen paraules. Les paraules van ser dites fa molts anys'.

'Entenc que tinc davant meu una certesa, com si hagués tocat el fons d'un llac que m'esperava, eternament igual. L'única diferència és que aleshores gosava fer gestos bruscos, m'endinsava pel camp llançant un crit als turons familiars que em semblava que m'esperessin. Aleshores era un nen, i tot és mort d'aquell nen LLEVAT D'AQUEST CRIT'.



TGNK (i, sí, la Mena és la meva germaneta)

Últims relats de Tanganika

Últims comentaris de l'autor

  • Tanganika | 17-04-2017

    Jo volo caòticament, però em van dir que és una 'mena' d'ordre. Un monjo m'ho va dir, en no sé quin temps i dimensió. Queda el sucre que no fa diabetis, així ho haig de processar.

    Serà la primavera (uuuf, estic a punt d'entrar al frenopàtic, que em venia 'serà que ya no me quieres, será, será que quieres a otra, será que...de l'energètica Carrà que uso (usava) quan netejo (estarrejo) a casa (ara estic mandrosa en aquest tema, molt...frenopàtic de pet: frenopètic)...com deia (ara ja deixareu de llegir-me, snif, confessar naïfment que escolto allò, però què ovaris, així és, m'ho van passar per a animacions i em va animar a mi (millor el negre de Boney M, és clar, curiosament d'octubreeeeee)...com deia (si segui i no m'heu repudiat)...com deia...serà la primavera, o fer dos tallats el mateix dia (no convé) però entre ahir i avui la meva producció m'esparvera (i em meravella, deixa'm fer-me un petonet com a nena petita i com a nena gran) i és que això és VIDA. Ignoro (o ho sé en certa manera en algun lloc colgat de mi mateixa?) on em durà tot plegat...quan sé que el camí me'l dibuixo jo (si pot ser amb llapis daurat o retolador taronja o...).

    Gràcies per estar aquí en aquest temps, per alguna cosa ens 'hem trobat'.

    I ja em perdonareu si sóc massa bruixa-humana: les fades són massa mones.


    Petonarros!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!!

  • Tanganika | 23-12-2016

    Una suma de voluntats. Em va quedar dels capítols filosòfics d'entre capítols de 'Guerra i pau'. No em vanto d'haver llegit dos cops el tolstoiasso (però el fragment del príncep Bolkonski ferit en batalla s'ho val). Funciona així. I així va pujar Napoleó al poder. I Hitler. I més. Fa ni massa ni poc, la meva 'germaneta' Touchyourbottom va publicar el que ara passo a enganxar (sembla ser que, tot i haver obtingut uns comentaris genials, ella el volia millorar) sobre el que he llegit que tocaveu, també: aquests egos que ehem, ehem. (no me n'excloc. L'ego és el xassís del que oferim des de dins. I qui jutja un altre ego, és que, he llegit, el propi ego no és com, bé, com jo voldria (hi ha part utòpica aquí, és clar).
    Disculpes si no fa al cas tot aquest rotllo i encara més el relat.
    Bones lletres pel 2017!


    LA RAPSODA
    Es demanava aigua carbònica artificial i un plat de rap amb patatones, la Sindy.
    Després, panxa plena, amb l'efervescència que el gas de la beguda l'ajudava a conferir, es situaria davant la gent asseguda en taules disposades en semicercle i tocaria que l'escoltessin, l'autora de poemaris i poemaris per a ànimes 'enfins' (mai havia sabut que el mot no era aquest, sinó 'afins').


    Abans anava al lavabo a netejar-se una dentadura de rosegador en fase final. Es treia la raspera exageradament i un dia quasi perd la melsa. Es mirava al mirall. Li calia maquillar-se el rostre amb un to bru de mediterranisme colradament sa. Als ulls s'hi feia la ratlla ben negra i així les pupil•les, pobres de llum i d'energia sense additius, serien ajudades a trascendir per tal d'assegurar-se de transmetre una sensibilitat genuïna i delicada. Un vestit de seda opalina i una faixa de mussolina rogenca. Sandàlies de deessa de la cadena de moda 'Nefastitis', amb material plàstic i els peus lliures per a crear formatgeria.

    I aleshores, amb les postres, ella. La Sindy: poetessa de la vil•la, mediocrament popular, fotografiada amb alegria poc agraciada amb mòbils que haurien desitjat mobilitat per a tocar el dos, coronada reina de l'afectació més seguida en xarxes socials, superficialitat en somriures inflats des d'un baix ventre. Tot ben vulgar, al cap i a la fi.

    Lectures avorrides i sense èmfasi. Egocentrisme en cada vers. Mots reiterats, cansament de la pròpia paraula. Jo, jo, jo i jo. Supurant desitjos de conilla histèrica en zel que no té ni un tap de cava per fotre's pel forat. Els pets de la soda li feien fer saltirons com pretesos orgasmets mentre desitjava fer apujar músculs masculins.

    En acabar era fortament aplaudida, des dels cervells ensinistrats per no raonar massa amb els cors un pèl compassius. Ella, gens innocentment ignorant, convidava seguidament a cafès aromàtics hàbilment tintats i a continuació treia un nombre d'una caixeta estampada amb titoles voladores de colors infantils. Qui el tingués aconseguia els àpats de tota una setmana de franc i una postal naïf del cony de la Sindy il•luminat amb lluentons i decorat amb llepolies.

    Penosament valia la pena, amb els temps de dura recessió que corrien, fer un esforç titànic i anar al restaurant-cafè de mala mort del pare de la Sindy, on fer un menú resultava més que no dur la carmanyola de casa. Era una sort que no fessin un cop d'ull a la cuina...

    No podrien evitar, no obstant, a Can Prota-Sindy (nom-homenatge d'un pare ja setantó a la nena ja cincuentona de les seves ninetes, ninetes amb catarates in crescendo) escoltar, mentre es demanaven el primer - on els cigrons hi tenien presència invariable (excedents de magatzem)- el que la 'diva' indefectiblement es demanava:

    -Rap i soda!
    La rapsoda, que es preparava.

  • Tanganika | 27-02-2016

    En aquest relat d'un fet que no és tan inhabitual (té de cosinets el porno i els xats eròtics virtuals, penso) hi ha un desig intens, una necessitat, unes descàrregues solitàries,...Tot ben normal, perquè qui no se'n salva de la monotonia i l'aborriment i quin home o dona -si és dóna l'ocasió, o la busquen, tot i depenent, malgrat la societat tan oberta, del caràcter- no gaudeixen d'unes reviscolades així, especialment si amb qui s'està s'ha perdut, no té força o vés a saber qué (que ja és prou)?

    Però: són focs d'encenalls.

    El sexe, sol, només duu a plaer bàsic, que genial, però la vacuïtat de després no ho compensa (emocionalment). Físicament, és salut.

    TGNK

  • Tanganika | 16-01-2016

    Resulta que tinc un relat amb el mateix títol...ara que l'hem desenvolupat diferent ;)

    TGNK

  • Tanganika | 01-04-2015

    En què un home boig... (callo, que si no l'has llegit, no tindria gràcia!).. Boig i ebri, endut per l'odi cec vers el felí. Bé, és un relat tenebrós i portentós que recomano, però millor llegir-lo de dia!
    Això de 'lapidar' una persona...tira per aquí.

    Bon abril i relats mil, Montserrat!

    TGNK

  • Tanganika | 28-03-2015

    En la societat actual, el que expliques ho és.
    És una forma de teràpia.
    O un nou tram de vida que potser s'enceta?
    El cas és que algú va dir que no som sers monògams i una munió d'exemples ho demostren, i més en els nostres temps.
    Llibertat, desig, plaer, emocions. Són imprescindibles. Només el vici i la dolenteria fan mal, penso. Temes ben allunyats d'aquest relat i que el món del sexe, malauradement, comporta, d'entre tot el que el ser humà en pot fer.
    Sembla un relat amb poca part ficcionada. L'explicació d'un 'regal'.

    Per molts regals!

    TGNK

  • Tanganika | 28-03-2015

    No per escandalós, ni molt menys.
    Però massa arrissar 'el risso'.
    Capellà i monja ja és un temasso.
    Afegir-hi la dona...i després la monja desmonjada i aparellada, potser, tractant-se d'una època amb una mentalitat menys o gens permissiva, costa de creure. Aquí, penso -i la meva és una visió, només- que s'hauria d'haver explicat més, encara que el relat s'hagués allargat.
    El tema 'dir un secret en el llit del traspàs', haig de dir que és recurrent, que no 'no vàlid' (opinió meva, novament).

    TGNK (ara no et prengui res malament, res més lluny). :)

  • Tanganika | 28-03-2015

    Fa somriure i escalfa suaument.


    TGNK

  • Tanganika | 20-02-2015

    objectes, mot repetit ben seguit. Posa 'coses'.

    i hi ha un 'com' que és un 'amb', de quan corregies i després no vas tornar a corregir i no te'n vas adonar. Et cal un tallat. I somriu, dona, que estic orgullosa de tu!

  • Tanganika | 17-02-2015

    Per anar a la nudista a l'estiu!
    A una que estigui a les quimbambes, que per aquí hi ha massa gent que el lluïria igual i no es tracta d'anar tots d'uniforme!!!!!!!

    TGNK

  • Tanganika | 04-02-2015

    Barreja desig, sexe, poesia, afinitat dels protagonistes.
    Una escena envejable!


    TGNK

  • Tanganika | 01-01-2015

    I encara que qui ho 'descobreix' és una noia jove i en té la 'sort', per més que els estereotips socials s'escandalitzin. Tirem enrere al marquès de Sade (no en sabia res, l'altre dia n'apareixia un article en una revista d'un dominical i, anant més enllà, del protagonisme colgat de la seva dona, de la qual sembla ser que se'n farà/ha fet un llibre). I ja passo a la meva veïna i un 'ditxo' seu -ella és gallega- "La mujer y la gaviota, cuando más vieja, más loca", que, segons com, hi lliga (i ho dic des d'una visió positiva, tot i que...buf! Cos i ment, ment i cos, la vida, i el sexe i l'amor i tant tant tant. Bon any!

    Al post fet com ràpid i plegat d'errades ortogràfiques d'avui, primer d'any, al fòrum, em semblaves algú perdut i com si t'haguessis 'fotut algo'. Espero que estiguis bé. Llavors he vist el que la Bloody comentava, i força sovint coincidim en visions, ella i jo. En aquest cas, també.

    TGNK

  • Tanganika | 21-12-2014

    Que la tafaneria, per a la gent que escrivim, és aportar bocins relataires.


    TGNK

  • Tanganika | 12-10-2014

    Cos i ànima.
    Tant de bo ho pugui llegir qui n'és coprotagonista, quin regal!

    TGNK

  • Tanganika | 16-09-2014

    http://relatsencatala.cat/relat/orgasme-de-boig/1044741

Últimes intervencions al Fòrum de l'autor

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda: