Cercador
Làmpada de sal
Un relat de: Mena Guiga- Compartir:
La bombeta a les entranyes d'una pedra de sal sobre la taula llarga i robusta de fusta d'olivera mig il·lumina una estança atapeïda de llibres empolsegats en prestatgeries de cirerer que els cal una envernissada. Està engegada contínuament perquè, sembla ser, treu males energies o evita ones nefastes o alguna cosa per l'estil. No ho va escoltar quan la va comprar, plena d'il·lusió, entre tants altres objectes en una botiga d'objectes fashion-alternatius de mitjà standing.
La xafogor senyoreja en plena canícula. El mineral de la làmpada pateix un cert desfer-se i es crea una bassiol que quan s'assequi farà crosta. Si s'esdevé massa sovint, la propietària de la casa, amb fúria esdrúixola, s'alleujarà llençant aquella làmpada en mar. Té la substituta pensada: una altra d'intimista, de ceràmica en forma de tortuga de les Galàpagos, que de ben segur no tindrà una durada tan fugaç.
Al cap i a la fi, ell era el pallasso dolent. Què vols, d'un home amb els iris tan clars en uns ulls petits, el nas punxegut com una aresta i com el barret similar als de revetlla i aquell somriure fi i fals en un rostre emblanquinat i fred? No van durar res. Un bon matí l'havia abandonada. Abans de marxar amb el circ s'havia endut pràcticament tot el compte corrent de la dona, entre una cosa i una altra. L'havia ben escurada. Podia no haver menystingut aquell regal símbol del foc d'encenalls que, almenys, ella va viure.
La xafogor senyoreja en plena canícula. El mineral de la làmpada pateix un cert desfer-se i es crea una bassiol que quan s'assequi farà crosta. Si s'esdevé massa sovint, la propietària de la casa, amb fúria esdrúixola, s'alleujarà llençant aquella làmpada en mar. Té la substituta pensada: una altra d'intimista, de ceràmica en forma de tortuga de les Galàpagos, que de ben segur no tindrà una durada tan fugaç.
Al cap i a la fi, ell era el pallasso dolent. Què vols, d'un home amb els iris tan clars en uns ulls petits, el nas punxegut com una aresta i com el barret similar als de revetlla i aquell somriure fi i fals en un rostre emblanquinat i fred? No van durar res. Un bon matí l'havia abandonada. Abans de marxar amb el circ s'havia endut pràcticament tot el compte corrent de la dona, entre una cosa i una altra. L'havia ben escurada. Podia no haver menystingut aquell regal símbol del foc d'encenalls que, almenys, ella va viure.
Comentaris
-
Lídia, t'estàs veient dos 'errors' i els has de dir o rebentes.[Ofensiu]Tanganika | 20-02-2015
objectes, mot repetit ben seguit. Posa 'coses'.
i hi ha un 'com' que és un 'amb', de quan corregies i després no vas tornar a corregir i no te'n vas adonar. Et cal un tallat. I somriu, dona, que estic orgullosa de tu! -
precios[Ofensiu]montserrat vilaró berenguer | 20-02-2015 | Valoració: 10
Es un relat magnific te magia
l´Autor
879 Relats
930 Comentaris
435626 Lectures
Valoració de l'autor: 9.83
Biografia:
Sóc del 66.I d'octubre.
I m'agraden les dues dades.
La vida.
El sentit de la vida és sentir-la, més que no escoltar-la.
Hi fan molt l'actitud i la voluntat (quin tàndem amb alts i baixos!).
He après que cal tenir-ho ben present (en cada moment present) i que si caic, caic, i si vull m'aixeco. I que a vegades cal ajuda, com també podem (hem) d'ajudar, sers socials com som. I de la patacada sempre alguna cosa en queda. L'ànima, però, no ha de voler aquest pòsit: el trascendeix, ha de fer-ho És molt més. El pòsit de la patacada és perquè el bon cervell se'n faci càrrec i ho integri. (com estic parlant! sóc jo?).
Entenc que som/podem ser/... : ànima-amor, entrega i unicitat, creativitat i complexitat.
'Sense pressa, sense treva', com deia Goethe, deixa-m'ho tenir clar, perquè...senzillament: és la vida.
L'escriure per què i per a què.
I seguir. Sent vulnerable i transparent (hi ha mesures, però el màxim possible), amb l'acceptació de les virtuts i els defectes.
La comprensió que dins aquesta vida n'hi ha unes quantes i que en el procés de canvi, en el fluir (puto verb! ...ara que pitjor és ''pillar') i els trams que comporta -mai indolors- és necessari. Per ser més qui sóc i per oferir la meva esfera, però també saber-la preservar (aquest fragment m'ha quedat un pèl 'miquelmartipòlic!: esfera, preservar) ;)
Mantra: jo agraeixo, jo estimo (aplicat o assajat, l'important és tenir-lo present).
Aquesta etapa que em fa abraçar-me, l'alegria en la tristesa i a l'inrevés. Si li dic 'maduresa' em foto una hòstia, perquè sembla com si la nena petita que duc a dins hagués de morir. I no és així. Me l'estimo.
Les queixes són mentides vestidetes de ganes de fer perdre somriures.
Abans la natura i les persones-persones que la matèria. Abans que el tenir, el ser. O un tenir-ser equilibrat, coherent i conscient. Gens fàcil, que els mots bonics i de compromís han de passar al nivell demostració-acció (hi ha ha graus, és clar).
I el món, tan tocat de tantes tecles...fa mal.
Si no hi ha res més allà dalt, en la serenor còsmica.... Sí que hi és. Abraçar el cel cada nit i escalfar-se amb els estels que brillen sense demanar res. I va a tongades.
Les paraules. El llenguatge. Els sons. Una màgia, quan està ben dut. Jo tinc la dèria d'escurçar noms propis...entre d'altres que qui em llegeixi-coneixi (és indivisible) captarà.
El 2018 he passat a ser VEGANA, la decisió més maca de la meva vida. Saber que no col·laboro gens en la indústria càrnica, làctica, d'ous, de la pell, de l'oci amb animals, de l'experimentació amb ells...fa estar millor. Crec, sincerament, que el veganisme és la llum del món i l'únic sistema redemptor.
****Tinc publicat un llibre de relats (tocant el tema eròtic, l'humorístic...i més): 'Al terrat a l'hora calenta' (Nova Casa Editorial). El meu primer fill gran. Els altres, contes per a infants, coescrits amb A.Mercader i il·lustrats per mi, són un dels rierols del feix que em conforma i va conformant.
butxaca5@gmail.com