La soldadeta de plom

Del material del mateix cassó se n'havien pogut fer unes quantes desenes, de soldadets de plom. Un, però, aparegué soldadeta. Anava amb una faldilleta de col·legiala, curta, curta, ensenyant calcetes ben arrapadetes al final de cuixes llargues, llargues. Els soldats van deixar d'estar quiets marcant armes perquè n'hi havia una altra a la qual li urgia la utilització. La soldadeta els trobà de maneres molt primaris i demanà al vent que d'una bufada potent els fes caure per la finestra, a l'ampit de la qual havien estat tots perillosament col·locats per l'infant a qui havien estat obsequiats. La soldadeta, tot seguit, es girà vers el ninot que sortia d'una caixa màgica mercès a un ressort, sent el cos la molla i el cap el d'un clown pícar. La molla aquella... imaginar-s'hi un massatge refregós la deixà molla. Així que, amb aplom, saltà delerosa de la finestra vers el pallasso mentre al carrer, la vorera ben xopa, que ja plovia, acollia els soldadets fins que l'aigua baixés a cor què vols i serien situats en vaixells de paper de revistes pornogràfiques que unes criatures innocents tenien massa vistes i a les que trobarien, ingènuament, aquell altre ús.