EL SECRET DEL CELLER

La meva vida ha estat anodina, tinc quaranta cinc anys casat i soc paleta . Cada dia llevar-me , treballar de sol a sol, cuidar de la meva família i poca cosa mes, soc una persona ben normal o al menys això pensava jo fins avui.

Però val mes que comenci pel principi.
Fa cosa d un mes un veí del poble va venir perquè em fes càrrec de rehabilitar una casa d’un oncle seu mort feia poc a un poble del costat. Era un home ja vell que vivia sol , amb la companyia d’un gat i un gos, la seva muller feia cosa de trenta anys l’havia abandonat. El veí anomenat Pere la volia reformar per treure una mica mes de diners en la venda.

En ma vida havia vist tants trastos amuntegats, semblava que el vell també devia patir el síndrome de Diogenes per la quantitat de porqueria acumulada. Primer va venir un drapaire que va fer net de tot, fos moble o porqueria.. El pobre mixo i el gos ja feia temps que una persona bona els havia adoptat.

Llavors vaig començar jo la meva feina, embans a terra, sostres també, jo sol no amb els meus homes clar, jo sol poca cosa faria. En Pere estava satisfet, un seu amic havia fet uns plànols i els seguíem al peu de la lletra.
Les parets semblaven fortes i no les varen pas tocar.

Un dia en Pere , va venir i va dir se li havia acudit que potser al vell celler es podria fer un bon aparcament i varem baixar a inspeccionar. El celler era tant brut com tot, però com que hi havia unes botes de vi plenes fins dalt, en Pere solia venir a omplir garrafes, be es podia aprofitar, i us asseguro el vi era excel•lent, o sinó demaneu als meus paletes que també i feien visites.

Varem mirar i varem prendre mides, i si allà hi cabia un bon aparcament o lo que fes falta. Trenta metres vaig fer jo, i al dir això vaig recordar que el celler era exactament com la casa, i la casa en feia 35.

Pere , aquí hi ha gat amagat vaig fer jo, i amb una maceta vaig anar tantejant les parets fins una que va fer soroll de buit. Refonoll això es un envà algú ha fet una paret davant l’altre. Veniu nois hem d’apartar botes i fer un forat.

I així va anar tot, al cap d una hora teníem un forat suficient per passar-hi tots. Si algu havia fet una petita habitació. I sabeu que varem trobar ???

Munts de roba de dona, sabates, colònia, be tots els atuells d´una dona de feia 30 anys, i colgada a sota de tot l’esquelet d´una dona. La dona que feia trenta anys havia abandonat al vell. En Pere quasi es desmaia al comprendre tot.

Han vingut mossos i s han emportat l’esquelet, ara començaran els interrogatoris, però a qui interrogar, els veïns no saben res, els familiars tampoc , els paletes menys i el vell va viure i morir amb el seu secret tapiat al celler per sempre.....
I jo un pobre paleta, mai havia vist cosa semblant, us ho ben asseguro.
Per fer passar l´ensurt vaig veura vi de la bota mes grossa, em feia falta,.......