Fem l'amor cada nit

Un relat de: Canela fina
El desig em crema sota una crosta de dolor que s’entesta a no cicatritzar. Penso en tu cada dia, cada nit, cada alè de vida que no em torna el somriure. Mai hauria imaginat que fos tan difícil desfer-me de la teva olor que s’ha aferrat a la pell, tossuda a fer-se present a cada moment, no te’n vas del pensament.
He omplert les hores com he pogut, intentant esborrar la tristesa, intentant fer que t’esfumis del meu dia a dia però hi ets, hi ets a cada racó, a cada idea, a cada cantonada. El món s’ha omplert de tu, de la teva veu, dels teus ulls tristos que somriuen, dels teus cabells desendreçats, del teu caos apressat per viure intensament.
Temo cada nit ficar-me al llit, sempre hi ets per omplir-me de somnis i d’insomni, m’acompanyes quan em toco per relaxar-me, m’acaricies els cabells per adormir-me, m’abraces per donar-me escalf i somio que em beses i em despertes amb malsons en que te’n vas corrent, fugint de mi com una gasela que s’escapa de la hiena.
Sento el pes de la foscor, m’embolica els cabells rojos de passió mentre comparteixo una copa de vi amb la solitud i la música em porta cap a tu altre cop. Respiro fons, el cor petit, el llit fred. Et penso, et porto cap a mi, amb la punteta dels dits m’acarones la pell ressentida però suau encara, m’esborrono quan em respires a l’esquena i em pressiones els pits. Em busques el sexe discretament, com qui no vol la cosa investigues cada plec fins a posar-t’hi ben endins i llepar-me el doll de desig que brolla amb certa recança en un primer moment. Em masturbes enèrgic perquè t’encanta veure’m perdre el nord, ho fas fins que tens els regalims d’amor relliscant pel braç i somrius, sorneguer. Saps que quan em toques domines la fera que hi ha dins meu, m’entrego a tu, només a tu d’aquesta manera i aprofites el poder que tens per fer-me embogir. Em mires als ulls, se’t veu satisfet perquè em fas gaudir i jo ho sé, sé que t’encanta veure’m així. M’abraces per penetrar-me enmig del mullader, saps el camí en la penombra, vellut als pubis que es refreguen com una dolça carícia i m’arquejo de plaer però no em deixes escapar, m’envesteixes amb força fins a brollar de nou entre gemecs. No en tens prou, em poses de cara a la paret mentre hi tornes, cada cop més fort, sento els teus esbufecs a cau d’orella, t’estiro els cabells i et demano que no paris, m’encanta sentir que les natges repiquen com campanes sobre teu, m’encanta sentir els pits encastats a la fredor de la paret, m’encanta sentir que tremolo de plaer i em mullo les cames amb pessigolles de mel, m’encantes tu. I em llences damunt del llit per omplir-me de llet com una pluja d’espurnes que rebo amb la pell calenta i el cor encongit.
I desperto d’un somni que serà un malson.

Comentaris

  • passió[Ofensiu]
    GiraSol | 23-11-2019

    M'ha agradat molt! Un relat que gradualment arriba a l'èxtasi.

    una abraçada

  • Fer l'amor totes les vegades que sigui necessari[Ofensiu]
    Montseblanc | 19-11-2019

    És així. Quan s’acaba una història, quan patim una absència; la nostàlgia i la imaginació venen a ajudar-nos. Podríem pensar que és masoquisme, que millor no tornar a pensar mai més en aquella persona. Però no, la imaginació i els records són com medicaments que anem prenen. Cada dia una miqueta menys de dosi fins que ja no ens en calen... Molt ben explicat, l’escena sexual és molt bona. M’encanta tot sencer.

  • S'escriu, força, el que es viu...[Ofensiu]
    Tanganika | 14-11-2019

    I si així és...l'enhorabona. Pel que ha hagut, pel que s'ha sentit, malgrat el després. Tot comença i tot acaba i s'entra en un no tram. Sort (a qui protagonitza el relat, és clar!, :)

    TGNK

  • Entre dolor i plaer[Ofensiu]
    Jam Malson | 07-11-2019 | Valoració: 10

    Perdre algú amb qui havies compartit moments de felicitat, sempre és dolorós. Però potser el trànsit més inestable és el procés de desconnexió emocional que s'ha de fer per convertir tots aquells moments de felicitat en un munt de records indolors. Mentalment, recórrer aquest camí no és fàcil. Només el pas del temps i les noves experiències fan possible que a poc a poc anem apaivagant aquest dol, a voltes insuportable.

    Ho descrius molt bé en el teu brillant relat de dolor i plaer. Fugim del dolorós present recordant el plaer del passat, malgrat que el joc mental dugui, de manera implícita, una forta càrrega d'inquietant masoquisme: “I em llences damunt del llit per omplir-me de llet com una pluja d'espurnes que rebo amb la pell calenta i el cor encongit.”

  • Somni d'amor.[Ofensiu]
    PERLA DE VELLUT | 05-11-2019

    Quin principi més original del desig, doncs és una metàfora preciosa i plena de sentiments. Tot el relat és una eròtica amb tots els sentits dels dos fent l'amor, fins a la seua culminació que és excelsa, suau, sensible. Meravellosa eròtica.
    Un plaer de lectura, Canela fina.

    Gràcies, Canela fina, pel teu bon comentari que m'ha agradat, pel meu poema "Quimera de viure". Molt agraït.

    Una abraçada...
    Perla de vellut

  • Repicar de campanes.[Ofensiu]
    Nil | 04-11-2019 | Valoració: 10

    El relat en si és tot ell un excitant acte de fer bé l'amor. Cada moviment, cada acció que es descriu guia el llegidor devers el cim del clímax i a damunt amb repicar de campanes. Genial quan dius: m’encanta "sentir que les natges repiquen com campanes sobre teu". Prosa eròtica escrita de manera molt fina, Nil.

Ajuda'ns amb un donatiu

Ajuda'ns a pagar el manteniment de relatsencatala.cat Qualsevol aportació és més que benvinguda:

l´Autor

Foto de perfil de Canela fina

Canela fina

32 Relats

127 Comentaris

31117 Lectures

Valoració de l'autor: 9.81

Biografia:
Sempre he tingut la necessitat d'escriure, m'allibera.
De vegades m'agafa un neguit que només s'atura quan el transformo en paraules, últimament he decidit compartir-les.